Fa poc més d'una setmana vaig participar en unes jornades sobre Los Paisajes del Agua, una trobada multidisciplinar entre geògrafs, historiadors, i fins i tot biòlegs, que intentava afrontar des de diferents vessants la gènesi, l'evolució i la conservació dels sistemes hidràulics d'origen andalusí. Tota una experiència per als que estem acostumats a discutir sempre sobre les mateixes temàtiques, i des de la mateixa perspectiva històrica. A més, tot plegat es va fer en un lloc meravellós i digne de visitar, en la menuda població de Benalauria, en la serra de Ronda (Màlaga), amb un magnífic paisatge de muntanya. Des del punt de vist històric, es tracta d'una comarca amb un paisatge, un poblament i uns espais agraris perfectament conservats, i quasi intactes des del segle XV.
 |
| vista de Benalauría |
L'ocasió va ser prefecta per xarrar una miqueta amb un dels organitzadors, Virgilio Martínez Enamorado, que és investigador a l'Escuela de Estudios Árabes de Granada, que pertany al CSIC. La seua particularitat com a investigador és que té dues especialitats, ja que és arabista i arqueòleg, una combinació excessivament estranya, encara actualment, en el panorama historiogràfic sobre Alandalús. Els arabistes han presentat tradicionalment grans dificultats per emprar correctament l'arqueologia en els problemes històrics que es plantegen, o simplement la ignoren; mentre que els arqueòlegs no coneixen la llengua àrab, i es veuen limitats a les traduccions que proporcionen els arabistes, de vegades discordants. De fet, aquesta és una de les temàtiques que es tracten a l'entrevista, els avanços actuals de l'arabisme a la península ibèrica.
Les tres primeres preguntes estan encarades a presentar un balanç actual de la situació de l'Arqueologia medieval en general, i de l'Arqueologia que es fa sobre el període andalusí en particular. Així, Martínez Enamorado planteja que l'Arqueologia medieval té encara molt de camí per recórrer a Espanya, malgrat els grans avanços que s'han fet; mentre que reclama una arqueologia sobre Alandalús basada en projectes congruents, més enllà de les excavacions urbanes d'urgència. A més, resulta especialment rellevant la seua demanda perquè es deixe de considerar Alandalús com a alguna cosa excepcional, i se l'integre en les societats magrebines de l'època, a la qual cosa està contribuint l'Arqueologia al seu parer.
Dos dels àmbits sobre els que aquest autor ha treballat com a arabista han estat la toponímia i l'epigrafia. Sobre la primera, creu que encara ha d'aportar molta informació pel que fa al poblament andalusí, malgrat que es tracte d'una disciplina molt injuriada. I és cert que ho està, perquè tradicionalment ha sigut molt fàcil trobar diverses etimologies per a un mateix topònim, depenent de l'autor que l'haja estudiat, i d'ací l'onada de mossarabisme toponímic que hem viscut en dècades passades, o la manca de coneixement encara de la toponímia d'origen berber. Pel que fa a l'epigrafia, és un dels camps que més agraden a Virgilio Martínez, segons em va confessar, i pensa que en els darreres anys ha viscut un gran desenvolupament com a disciplina científica, fins al punt que l'epigrafia d'Alandalús és una de les millor conegudes del món musulmà.
Finalment, ens parla d'Umar ibn Hafsun, un dels personatges sobre els que ha treballat en els darrers temps. En l'entrevista planteja la necessitat d'un projecte arqueològic sobre Bobastro, que vaja més enllà de l'actuació d'urgència que ell va poder realitzar el 2001, i el seu desig de portar-lo endavant. Al seu parer, aquest jaciment està cridat a ser un dels més importants d'Andalusia per al període andalusí (amb perdó de Madinat Ilbira, per descomptat). Si voleu ampliar la informació, a banda de la resposta que ens dóna ara, podeu veure també el post que hi vaig dedicar al tema fa un parell de mesos. Però si voleu prendre-vos el tema seriosament, és molt recomanable el nou llibre que Martínez Enamorado acaba d'escriure, “Umar ibn Hafsun. De la Rebeldía a la construcción de la Dawla”. Publicat el 2011 per la Universidad de Costa Rica, allí trobareu desenvolupades les noves hipòtesis sobre el personatge, que l'allunyen de la rebel·lió mossàrab en la que se l'ha enquadrat tradicionalment, i en el qual es fa una reinterpretació del seu paper polític relacionat amb el Magrib en els anys finals de l'Emirat.
Sense més dilació, i una vegada més, fruïu veient l'entrevista tant com nosaltres ho fem enregistrant-les.
2 comentaris:
És molt interessant aquest post, per que deixes entreveure la participació multidisciplinar en els estudis d'arqueologia agrària. Des de la meua vessant d'arqueòleg format primer en història medieval i després en arqueologia del paisatge, i més concretament en arquemorfologia, veig que es necessària la col·laboració de diferents disciplines en el desenvolupament de la tasca arqueològica.
Una col·laboració propera entre les disciplines investigadores, desenvolupa conclusions més i millor enriquides en coneixement, i per tant, molt més ajustades a la realitat històrica.
En efecte Pedro, crec que la interdisciplinarietat i el treball en equip és una gran virtut que ajuda a fer avançar el coneixement històric en qualsevol àmbit i període i a extreure conclusions molt més riques. Sempre que es faça bé, és clar, perquè no sempre a tots ens interessen les mateixes coses. Moltes gràcies per llegir-nos i encantat de conéixer-te.
Publica un comentari a l'entrada