El setembre de 2010, a Perpinyà estant, vaig tindre l’ocasió de conéixer un grup de música medieval del que ja m’havien parlat i del que havia escoltat alguna coseta per internet. Ara bé, res comparat a l’espectable que, en directe, ofereixen Els Berros de la Cort a les seues actuacions. Feia temps que em rondava pel cap dedicar-los unes línies, tal fou la bona sensació que em deixaren, però no havia trobat mai el moment. I ha estat precisament ara, rebuscant entre els cofres de la meua discografia particular, que he trobat els seus discs i he tornat a escoltar-los. Si més no, la seua música és un bon antídot contra el sopor que provoquen les hores de treball davant de l’ordinador. Les notes i els acords d’aquest grup gironí et transporten a un univers que tan bé coneixem i del que tant i tant escrivim, però que tan poc escoltem. No sóc un expert en música, menys encara en música medieval, així que em limitaré a presentar-vos-els per a què sigueu vosaltres mateix els que gaudiu del seu treball.
Els Berros de la Cort nasqueren a Girona el 1993 i, des d’aleshores, com si d’un vaixell carregat de mercaderies es tractara, han recorregut bona part dels principals ports de la Mediterrània Occidental, actuant, dansant i cantant en fires i jornades medievals. La seua posada en escena és senzillament espectacular. Els integrants del grup s’abillen amb vestimentes de pells, cuir, lli i cànem, braçalets, collars i penjolls que imiten les peces de roba pròpies d’aquells segles i, al so de gralles, tarotes, sacs de gemecs, santurs, cornamuses, bombos, caixes i panderetes, recreen la música que impregnava les corts, els palaus i les places dels pobles medievals. Gràcies a una seriosa tasca de recerca, han recuperat peces de la lírica trobadoresca, la literatura litúrgica i la poesia religiosa procedents d’Occitània, Catalunya, Castella i Itàlia, acompanyades de recreacions melòdiques que s’adapten ben bé als preceptes musicals de l’època. Entre les més destacades, per esmentar-ne algunes, l’Adam, d’amour vous demant del trobador Adam de la Halle, la Douce dame jolie del poeta Guillaume de Machaut –un dels màxims exponents de l’Ars Nova del segle XIV–, el Madre Deus recollit a les Cantigues de Santa Maria –un dels més importants llegats de la lírica hispànica del segles XIII i XIV en llengua galaicoportuguesa– i, sobretot, el Plany per a Jaume I, escrit en occità pel poeta àulic Mateu de Caersí a la mort del Conqueridor, el 1276.
 |
| Portades de dos dels seus discos |
Aquestes composicions es poden trobar al seu segon disc, Egregore, editat el 2008. Abans, el 2005, ja havien publicat Els Berros de la Cort i el passat mes d’abril presentaren el seu últim treball, Los nòstres vices e pecats. No l’he escoltat encara, però per les cròniques que he pogut llegir, es tracta d’un treball que recupera peces poc conegudes d’autors catalans i occitans dels segles XII-XV, com Berenguer de Palou, Guiraut de Borneilh, Raimon de Miraval o Arnaut de Maroill. La temàtica, la gola i el sexe, tan recurrents als segles medievals i també avui dia, està inspirada per dos tractats catalans. El primer, el Llibre de Sent Soví, el recull culinari més antic que es conserva, de mitjan segle XIV, i el segon, l’Speculum al foder, del segle XV, tractat d’andrologia i higiene sexual que fou el primer a tota l’Europa Occidental que incloïa una apartat de posicions per al coit. Som al davant, doncs, de dos temes ben suggerents, així que deixem-nos endur pels sons dels Berros de la Cort fins als segles medievals per descobrir un univers que sovint escapa dels seriosos estudis universitaris.
Us deixo dos vídeos perquè pugueu conéixer-los. El primer és un vídeo promocional del propi grup després del concert fet a Castelló d’Empúries el 2009, mentre que el segon és un reportatge que féu TV3 en el seu programa “Planeta Música”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada