Una finestra al nostre passat

Frederic Aparisi Romero
Amb aquest suggerent títol ha tingut lloc el I cicle de conferències sobre la història de la Font d'En Carròs que s'ha iniciat aquest mes d'octubre amb dues sessions. La primera tingué lloc el dia 16 amb una conferència al meu càrrec sota el títl "Viure i conviure a la Font d'En Carròs durant l'Edat Mitjana". La següent sessió fou el dijous passat, dia 23. Jesús Alonso i Jaume Castillo ens parlaren sobre el plet d'aigues de 1401 que enfrontà les viles d'Oliva i la Font d'En Carròs vs Gandia i la universtat de Palma, que aleshores incloïa els pobles d'Ador i Palma. Alonso comentà el procès de restauració al qual ha estat sotmés el document, un preciòs volum de més d'un palm de gros i una acurada decoració.

Seguidament, Jaume Castillo, expert en la conflictivitat medieval per assumptes d'aigua, ens féu una detallada descripció del litigi, analitzant els seus protagonistes, i ressenyant allò que ens pot il·lustrar aquesta conflictivitat respecte a la societat medieval, una idea que va sorprende al nombròs públic assistent, el qual quedà un tant insatisfet al no poder conèixer quin bàndol guanyà el litigi.

En el torn de preguntes, Alonso, sempre provocador, ens preguntava sobre els orígens del regadiu valencià, si romans o musulmans. La intenció semblava clara, iniciar debat en clau de difusió entre Castillo i Pep Gisbert, arqueòleg de Dénia, qui es trobava entre el públic assistent. Com que no eren tampoc hores, cap dels dos mencionats volgueren entrar al tema. Per acabar Gisbert feu una lloable denúncia sobre l'estat de l'arquitectura de l'aigua a la Safor. I els polítics, allí presents, a tragar....

Desprès els organitzadors soparen amb els dos convidats. Una xarrada molt gustosa, no sols pel menjar, sinó sobre tot per la companyia.

Ara preparem les noves sessions, us mantindrem informats.

Per cert, què bonic estava l'assut al dia següent de matí.




André Bazzana. Molta faena feta, i encara més per fer

Ferran Esquilache
Al llarg del darrer mes han tingut lloc a Calp diverses conferències sobre història medieval en el marc del Primer curs d'estudis Jaume Pastor i Fluixà, organitzat pel nou Institut d'Estudis Calpins. Així, a banda de les taules redones s'ha pogut comptar amb la participació de medievalistes ben coneguts per nosaltres, com ara Antoni Furió, Enric Guinot, Josep Torró i Leonardo Soler, que parlaren de temes de caire més general, i altres especialistes que tractaren temes més concrets de la història local, com ara els arqueòlegs José L. Menéndez i Anna Mª Ronda que explicaren les investigacions que s'han portat a terme en la pobla d'Ifac i els Banys de la Reina respectivament.

En tractava, bàsicament, de conferències de caràcter divulgador en un curs pensat amb aquesta intenció, per la qual cosa era d'esperar poca novetat científica. Però hi havia una que tenia un cert caràcter especial, i és la que va tancar el curs dissabte dia 4, pronunciada pel professor André Bazzana, de la Universitat de Lió. Per a qui ha viscut en primera persona la historiografia dels darrers 20 o 30 anys i ha pogut escoltar Bazzana en múltiples ocasions a congressos i conferencies, tractant-lo directament, aquesta xarrada no hauria representat cap novetat. I per als que hem estudiat aquesta historiografia després tampoc, però precisament perquè acabem d'arribar a aquest món han estat poques les oportunitats d'escoltar directament historiadors de l'alçada i la importància de Bazzana, per això sempre resulta interessant i entranyable fer-ho. Què seria de la historiografia sobre al-Àndalus en general, o de la valenciana en particular, sense les investigacions d'aquest historiador, o les del seu antic company a la Casa de Velázquez, Pierre Guichard? Sens dubte molt diferent, potser encara en beceroles, tal com se la van trobar quan als anys 70 van començar a investigar mitjançant l'anomenada arqueologia extensiva i la documentació escrita els castells rurals andalusins. I ho van fer amb uns plantejaments de partida que no tractaven aquestes construccions com a mers elements monumentals a estudiar per sí mateix, sinó com l'objecte historiogràfic que proporcionaria la informació sobre la societat andalusina que els va construir i emprar. No era, tanmateix, més que el principi d'una obra, que en el cas de Bazzana s'allarga cap a les aportacions que ha fet per exemple al món islàmic urbà.

A la conferència de Calp no va voler entrar en les fortificacions de tipus més urbà, com per exemple el castell de Xàtiva, i es va centrar en el tema anunciat: els castells rurals andalusins, dels quals va fer un repàs a les diverses parts que els formaven. La muralla, senzilla, que a vegades ni tan sols tanca tot el recinte si els penya-segats són contundents, envoltant una zona ampla per a refugi ocasional, l'albacar. I una zona més protegida amb un aljub i alguna menuda construcció, normalment una torre. De fet, Bazzana va voler deixar clar al public assistent, majoritàriament no especialista, la diferència entre els castells refugi dels camperols andalusins i els castells feudals coetanis a aquests, per a senyors. Sens dubte aquesta diferenciació tan important va resultar cabdal en els seu dia per a començar a entendre la societat andalusina sense el llast de la historiografia que entenia al-Àndalus com una continuïtat del període visigot. Amb una amplia mostra fotogràfica va fer un repàs per alguns dels castells musulmans més coneguts, com ara Almenara, Uixó, Bairen o Gallinera. I el que se'n sap de cadascun d'aquest casos en particular, bàsicament a partir de prospeccions i algunes excavacions ocasionals.

Finalment també va voler explicar el desconeixement que tenim encara, com de tantes altres coses, sobre els primers segles andalusins, i entre d'altres casos va ensenyar una imatge de la gran esplanada al cim de Mont Mollet (Vilafamés, Plana Alta). És l'antic emplaçament d'un castell i una madina abandonada al segle XI, que roman esperant que algun dia una excavació arqueològica ens aporte la informació que amaga sobre el poblament dels segles VIII al X. De fet, la conclusió que l'arqueòleg va voler deixar-nos com a punt final va ser, ara que ja parla de jubilació, tota la faena que encara queda per fer. Molta. I en això estem, o ho intentem.

Jaume I, a la recerca del rostre i les gestes del rei

Frederic Aparisi Romero
Sota aquest títol, Josep Gisbert ens proposa un viatge cap al nord per tal de cercar l'art del temps de Jaume I. L'acte que avui ressenyem tingué lloc el passat divendres 3 d'octubre, dia de Francesc de Borja, duc de Gandia, a la casa de cultura de la Font d'En Carròs. En gairebé una hora, l'arqueòleg de Dénia ens presenta un seguit d'imatges del segle XIII produïdes en els territoris peninsulars de la Corona d'Aragó.

Gisbert va escorcollar monestirs, esglésies i casals, observant amb atenció capitells, pintures murals i escultures que li proporcionaren una iconografia més fidedigna del temps de Jaume I. En efecte, el conferenciant assenyalà la forta contrapossició existent entre la cura dels estudiosos del monarca i la mancança de zel en les il·lustracions i les iconogràfies que a ell fan referència. Una mancança que té en el cas del cartell anunciador del 800 aniversari de la Generalitat Valenciana el seu exemple més cridaner, quin sentit té el nom de Jaume I al costat d'una armadura del segle XV? Així no es poden fer les coses. Afortunadament, però, el treball de Gisbert ens apropa una mica més i millor a la imatge del nostre monarca.

De la mateixa manera que les exposicions roden per diferents seus, ara també les conferències. Aquesta conferència que tingué lloc a la Font d'En Carròs, també es realitzarà a:
* Real de Gandia, dimecres 8 a les 20h. , al Llar parroquial.
* Palma de Gandia, divendres 10, a les 21.30h., a la Casa de Cultura.

Casa de Velázquez: Els intercanvis entre els grups confessionals

Vicent Baydal

El 15 d'octubre fineix el termini d'inscripció per al Taller de formació en estudis medievals ibèrics sobre "Los intercambios entre grupos confesionales en los reinos cristianos ibéricos y en al-Andalus. ¿Otra forma de confrontación?", organitzat per la Casa de Velázquez entre el 3 i el 7 de novembre de 2008. Hi col·laboren professors d'universitats de Lisboa, París, Poitiers, Tolosa de Llenguadoc, Valladolid, Madrid i València (Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver en aquest cas). Qui estiga interessat a assistir-hi tindrà allotjament gratuït a la Casa de Velázquez. Podeu trobar més informació en aquesta notícia d'Arqueología Medieval.com.