La recerca sobre el paisatge medieval. Entrevista a Jordi Bolòs

Ferran Esquilache
Ha arribat l'hora de tirar mà del celler d'Harca, el lloc on les nostres entrevistes mauren a l'espera de fer-se públiques, i donar a conéixer la que li vam fer a Jordi Bolòs, catedràtic d'història medieval de las Universitat de Lleida.

Poc abans de Falles el professor Bolòs va visitar el departament d'història medieval de la UV per a participar en el seu seminari, i vam tindre l'ocasió de preguntar-li sobre el tema del qual és especialista: la història del paisatge, i més concretament el paisatge medieval de Catalunya. És per això que coneix a la perfecció la bibliografia anglesa, francesa i italiana sobre el tema, amb la finalitat d'aplicar els seus mètodes a la recerca de l'àmbit català, de la mateixa manera que nosaltres ho podrem fer en l'àmbit valencià. De fet, un dels primers treballs al voltant del paisatge i el territori va ser l'estudi del mas català, tot i que també ha tractat altres temes com ara la vida quotidiana medieval. Encara així, de les seues publicacions destaquen sobretot les referents al tema del paisatge, entre elles els nombrosos atles dels comtats catalans en època carolíngia.

Un dels aspectes més interessants que va destacar és el projecte PaHisCat, del qual Bolòs n'és el director, que té la intenció de “reconstruir el paisatge” català i “estudiar el passat per tal de poder planificar millor el futur”. Al seu complet web podreu conéixer millor el projecte.

Finalment, en la línia d'un post fet anteriorment al nostre blog sobre les noves tecnologies, vam destacar el vessant més tècnic de Bolós quan li vam preguntar pels huit blogs sobre historiografia i altres temes que manté oberts a la xarxa, que podeu visitar, i altres mitjans com la Viquipèdia i la xarxa social Facebook.

En definitiva, fruïu l'entrevista:

Nous horitzons i nous reptes

Grup Harca
Després de les experiències més que positives obtingudes al llarg de 2009 amb la participació en el 12th Annual Mediterranean Studies Congress celebrat a Càller (Sardenya, Itàlia) i al 15th World Economic History Congress que tingué lloc a Utrecht (Països Baixos), els membres del Grup Harca ens hem posat un nou repte al davant: assistir al Rural History 2010-An International Conference que tindrà lloc a Sussex (Anglaterra) el proper mes de setembre, i organitzar una sessió en la qual l’objecte d’estudi és novament el regne de València als segles medievals. Complim, així, amb el requisit principal que la societat imposa a la nostra generació, com és oferir els resultats de les nostres recerques a la comunitat científica internacional. Som ben lluny d’aquella generació de medievalistes que van haver de definir les característiques del feudalisme valencià i matisar el model unívoc generat per a l’Europa occidental, en general, i per a les distintes societats del nord de la península Ibèrica, en particular. De la mateixa manera, també ens separa una certa distància amb les promocions d’historiadors que han estudiat les distintes regions del país i han assentat les bases del món rural i urbà valencià a l’època medieval. Ens hem format, per tant, al bressol d’una riquíssima tradició historiogràfica i no podem més que reconéixer la magna tasca duta a terme pels nostres mestres i els seus deixebles, al remat, els nostres companys de feina. Les exigències dels nostres temps, però, en són unes altres ben distintes.

És cert que la base de les investigacions que duem a terme és també l’observatori local i regional, atenent al comportament de la societat rural i urbana del regne de València. En això res no ha canviat. Ara bé, com que vivim en l’era de la informació i qualsevol notícia es mou a una velocitat vertiginosa, dues premisses determinen profundament la nostra formació científica. D’una banda, estem obligats a conéixer totes les novetats historiogràfiques a nivell internacional i, el més important, incorporar-les immediatament a les nostres anàlisis, amb el perill constant de quedar obsolets. De l’altra, hem de participar activament en tota aquesta renovació historiogràfica i, per això, cal donar a conéixer a la comunitat científica internacional no solament els resultats, sinó també les fonts i la metodologia utilitzades en les nostres recerques. El deure de la nostra generació és, doncs, mantenir la historiografia medieval valenciana al capdavant de les línies d’investigació pioneres a Europa i, encara més, convertir-la en un punt de referència a nivell internacional. Treballant en qualsevol altra direcció, estem condemnats al fracàs.

La conseqüència lògica d’aquestes necessitats científiques i també curriculars fou, com dèiem, la participació als congressos de Càller i Utrecht. En les dues ocasions, el marc general de reflexió fou l’expansió feudal i el desenvolupament econòmic de les perifèries europees entre els segles XII-XV i, més concretament, l’observació d’ambdós processos al regne de València a partir de la conquesta del segle XIII. Ara, dins del context de la història rural, la nostra atenció es dirigeix a un tema que, malgrat que ha suscitat cert interès de la historiografia des de fa algunes dècades, no gaudeix d’una anàlisi sistemàtica i profunda que li atorgue la importància que tingué als segles medievals: l’aprofitament dels recursos naturals.

Al llarg de bona part del segle XX la historiografia ha analitzat l’economia camperola des de la perspectiva de la subsistència i, en conseqüència, del monopoli de l’agricultura cerealista. Al mateix temps, també ha posat de manifest el progressiu tancament de l’accés al bosc i la restrictiva política imposada pels senyors arreu de l’Europa occidental. Tot açò ha generat una visió monolítica de la societat rural, centrada en la producció i el consum de cereals panificables i allunyada d’altres recursos naturals destinats a l’alimentació i altres usos quotidians i industrials. No obstant això, en els últims anys s’ha matisat aquesta concepció. Estudis d’arreu d’Europa han testimoniat la diversificació de la dieta camperola i l’existència de distintes estratègies d’aprofitament dels recursos naturals, fins i tot amb el sorgiment d’autèntiques indústries rurals, relacionades sobretot amb la mineria i la metal·lúrgia.

Així, doncs, amb la sessió organitzada pretenem analitzar l’aprofitament dels recursos naturals en un espai concret, com és el regne de València, al llarg de la baixa Edat Mitjana. D’una banda, l’explotació de les zones lacustres esdevé un recurs fonamental en les estratègies econòmiques dels camperols que habiten en la zona litoral i prelitoral del regne. De l’altra, l’extracció de la fusta i la sal genera complexes activitats industrials a diverses viles valencianes i posa en marxa un actiu comerç que està sotmès a la intervenció reial i senyorial. Per últim, la importància assolida per la ramaderia ovina al nord del País Valencià als segles XIV-XV provoca una intensa ocupació ramadera i, al mateix temps, una transformació en l’organització del paisatge agrari, amb la delimitació d’amples zones de pastura i la proliferació de rutes transhumants que progressivament articulen el territori. Comptat i debatut, el cas del regne de València esdevé un escenari idoni per estudiar els diferents aprofitaments dels recursos naturals i, en última instància, analitzar la conflictivitat que genera entre els diversos protagonistes de la societat rural entre els segles XIII i XV. Esperem, doncs, poder contribuir a mantenir la historiografia valenciana als circuits científics internacionals i, així, seguir complint el nostre deure generacional.

La nostra sessió serà el dia 16 de setembre a les 11 h. Trobareu més informació sobre la sessió a la secció d’Activitats del nostre web, i més sobre el tema a la pàgina d’Inici.

Seifukuou Jaume issei Kunkouroku

Ferran Esquilache
Ja fa un temps que la portada de Seifukuou Jaume issei Kunkouroku està al nostre web, i posteriorment han aparegut referències en premsa i televisió, però és el 21 d'abril que la traducció al japonés del Llibre dels Fets de Jaume I es presenta oficialment a Alacant. Així, a banda dels representants de les institucions que han pagat la traducció a través del projecte IVITRA, com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o l'Institut Ramon Llull, hi destaca la participació per videoconferència des del Japó del traductor i autor principal, Akio Ozaki, tal com ja va fer en 2008 al congrés sobre traduccions de textos clàssics valencians de la Nucia.

Vicent Baydal, que ha actuat com a assessor d'Ozaki en qüestions històriques, i que apareix a la portada com a coautor per haver escrit bona part de la introducció i contextualització per al públic japonés, lamentablement no podrà estar present a Alacant, però el que sí podem fer ara des d'Harca és oferir l'entrevista que li van fer juntament amb el director de l'IVITRA, Vicent Martines, al programa Encontres de Televisió Valenciana. Així, a l'igual que en la presentació de hui, podreu trobar la lectura en directe d'alguns passatges de la Crònica en japonés, alhora que, també, apreciareu cert embolic entre els participants amb el “feudalisme japonés” i el concepte d'honor, més que res degut a la concepció literària de la societat medieval i el món cavalleresc que manifesten, la qual porta a fer afirmacions no excessivament encertades com ara que el Llibre dels Fets és un llibre de cavalleries.



Cal dir, d'altra banda, que la introducció de Baydal al llibre apareixerà pròximament publicada en valencià a la revista Afers sense les modificacions que s'introduïren en la versió japonesa, de to més divulgatiu. Així, s'hi podrà apreciar una versió més ajustada a les darreres interpretacions historiogràfiques sobre la realitat de la conquesta de Jaume I i la seua contextualització dins del procés d'expansió de la societat feudal.

II Seminari de Joves Investigadors

Vicent Royo
Recollint la força que en els últims temps han assolit les trobades de joves medievalistes, enguany els becaris del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València posen en marxa el II Seminari de Joves Investigadors (la primera sessió és el dia 19 d’abril de 2010, a les 16:30 h.). Compten ja amb l’experiència més que positiva de la primera edició organitzada l’any anterior, en la qual participaren un total de nou investigadors procedents de les universitats de Girona i Alacant, així com també del CSIC-Institució Milà i Fontanals, de Barcelona.

En aquesta ocasió, la finalitat ha estat la mateixa que en l’edició anterior, és a dir, convertir la Universitat de València en un punt de trobada d’un grup de joves medievalistes que comencen a oferir uns primerencs resultats força interessants per a les tendències historiogràfiques actuals. Així mateix, la dinàmica també ha estat la mateixa que la del I Seminari, ja que els medievalistes de les universitats convidades han organitzat seminaris semblants als seus centre d’origen on participaran els joves investigadors valencians. Ara bé, ací hi ha una diferència ben significativa entre ambdues edicions. Mentre en el I Seminari l’àmbit de procedència i també d’estudi de tots els participants fou el de la Corona d’Aragó, ara el marc d’anàlisi s’ha ampliat a Castella, ja que els assistents provenen de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universidad de Sevilla. S’intenten establir, doncs, una sèrie de vincles entre ambdues escoles historiogràfiques que permetran conéixer millor quines són les característiques de les dues corrents i quina és la seua influència en l’explicació de les societats medievals. Una millora en la comprensió de Castella i la Corona d’Aragó que només serà possible amb la connexió entre els investigadors d’ambdós territoris i la seua participació en els circuits científics internacionals.
Cal, però, anar a poc a poc i no hi ha altre remei que donar suport a iniciatives d’aquest tipus si volem que siga així. En aquest sentit, la finalitat última d’aquesta trobada és la de convertir el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València en un punt de referència per a tots els joves medievalistes d’àmbit peninsular, amb l’esperança que es puga consolidar com ho han fet altres trobades d’aquesta mena, per exemple, el Seminari d’Estudis Doctorals organitzat pel CSIC-Institució Milà i Fontanals de Barcelona i el Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas que té lloc a Lorca (Múrcia).

Entrevista a Giuliano Pinto

Ivan Martínez Araque
Reprenent les nostres entrevistes a medievalistes, en aquesta ocasió el sr. Giuliano Pinto, professor de la Università degli Studi di Firenze, va atendre amablement les preguntes que li vàrem formular en la seua darrera visita a València. Coneixedor de les riques fonts de la Toscana medieval i autor de diversos estudis sobre Florència, G. Pinto ha compilat alguns dels treballs que, en forma d'article, havia publicat anteriorment en el llibre Il lavoro, la povertà, l'assistenza. Ricerche sulla società medievale, Roma (2008). Ací us oferim algunes de les reflexions que va compartir al voltant d'algunes d'aquestes qüestions: sobre la pobresa, l'alimentació o les institucions de caritat.

En els afores dels documents

Vicent Baydal
En obrir un registre documental moltes vegades trobem coses totalment diferents a les que cerquem. I no ho dic ja per la informació continguda sinó per les anotacions o els dibuixos fets ocasionalment pels escrivans. A tots ens ha passat i, supose que a tots, ens continua sorprenent i fent goig quan ens ho trobem. Per a mostra un botó, el full que encapçala el llibre del Consell municipal de Barcelona començat en 1354, en el qual hi ha de tot: proves, escrits nominals, dibuixos de diversos tipus (fixeu-vos-hi bé!), proverbis llatins (Flores et lignis quoddam vas fit, quod si est vacuum vel plenum ponderat equum / Ex genitrisse mea quendam puerum scio natum, qui mihi frater nec soror esse potest), etc.

Tanmateix, aquestes troballes no solen passar de l'anècdota en tant que, d'una banda, no sol ser el tipus d'informació cercada pels historiadors i, d'una altra banda, aquells investigadors als quals els podria interessar no hi solen consultar aquestes fonts. Podríem dir que és una informació "fora de lloc", marginal i de difícil compilació. Ara, però, hi ha una nova i magnífica via de compartir i tenir accés a tots aquests testimonis: internet. Per exemple, particularment no tinc cap interés historiogràfic pel full comentat, però potser algun altre investigador, des de camps d'estudi diversos, sí que n'hi té. Ja sap, doncs, on trobar-lo (en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la sèrie corresponent). El mateix succeeix amb la concreció del dia de la mort de Jaume II en 1327, que vaig trobar extemporàniament en un llibre d'albarans del mestre racional dels reis de la Corona d'Aragó i que vaig comentar ací i ací (ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Llibres d'albarans, 630, f. 184v) .

Igualment, en la mateixa sèrie però en el volum número 635, corresponent a l'any 1335, es pot trobar -segons he sabut després- la còpia d'un parell de proverbis de Guillem de Cervera (a. 1259 - c. 1290), anotats en la part interior final de la pròpia coberta del llibre. La seua transcripció fa així:

No vulles chom té pell per semblant full reprès,
no·s deu vestir la pell del lop qui lop no és.


Si tot en qui ben dich bé no faç, no garts mi,

chom val mays que·s castich per altre que per si.

Finalment, per cloure aquesta sèrie d'anotacions marginals, faré esment de la còpia d'uns altres versos trobadorescs, en aquest cas de Pèire Cardenal (c. 1180 - c. 1278), en el primer full del registre número 1475 de la Cancelleria reial del mateix Arxiu de la Corona d'Aragó, que és un volum que recull peticions fiscals realitzades entre 1375 i 1381. Segurament en cloure el registre, l'oficial reial anotà al principi del volum els següents versos (dels quals es poden trobar versions anteriors de caire més provençal):

Anno milleno tricesimo unius

Si·l paubre hom a emblat un lançol,
tot jorn irà ab cap clin.
Si un rich hom a emblat moncayol,
no·s lexarà perlar a Contestí.
Lo paubre hom és pendut per una veta
e penge·l tal qui ha amblat un roçí.
Açò és dret, no pas con assaieta,
que·l rich layre penyg lo layre mesquí.