B. Geremek com a eurodiputat
Reprenent la línia dels posts sobre aquells historiadors que ens han parlat de l’edat mitjana però que en la seua vida mateixa relaten el segle XX, ens centrarem ara en Bronislaw Geremek (1932-2008). La seua família era d’origen jueu i, de fet, va poder escapar amb sa mare del gueto de Varsòvia el 1943. Però, segurament, entre el gran públic és més conegut en la seua etapa més recent. Cap al 1980, va recolzar el sindicat Solidarność i va establir contactes amb el cercle privat de Lech Walesa. Després de les vagues poloneses va estar empresonat dos anys i mig. A finals dels anys noranta i durant la dècada del 2000, va ocupar alts càrrecs polítics a Polònia i també al parlament europeu, com a membre dels liberals, si bé va pertànyer a ens vinculats amb la socialdemocràcia. D’antic membre del Partit Comunista, fins l’ocupació soviètica de Txecoslovàquia, B. Germek va passar a ser el ministre d’afers estrangers de la República de Polònia que preparà l’entrada a l’OTAN o va organitzar la visita de Karol Wojtyla com a papa.
Més enllà d’això, com a historiador, a finals de la dècada del 1950, es formà en la universitat de Varsòvia, dominava el rus, l’alemany, el francés o l’anglés, i aviat va accedir als organismes culturals francesos. Es va relacionar amb els més influents autors del moment, Le Goff o Duby, i podem dir que va seguir les passes del també polonés Witold Kula. Malgrat que no sol figurar com un medievalista de primera fila dins l’escola dels Annales, els seus treballs sobre la marginalitat i la pobresa van conéixer una notable difusió i, fins i tot, foren traduïts al castellà per les grans editorials comercials en la dècada del 1970 i 1980.
Una reunió del Partit Obrer Unitari de Polònia
Això no obstant, ací volem destacar la seua etapa com a historiador marxista, per la seua aportació a la història socioeconòmica de l’edat mitjana. El 1962, Geremek va escriure la seua breu obra, però ben interessant, Le salariat dans l’artisanat parisien aux XIIIe-XVe siècles, en què abordava un tema no massa tractat pels medievalistes fins llavors, les d’unes relacions socials, com eren les de l’assalariat, vinculades sobretot al capitalisme. Aquestes encaixaven malament en la visió tancada del feudalisme o de les corporacions medievals, dominades encara per un alè romàntic, quasi idíl·lic, que havia deixat el romanticisme conservador, o, de forma més perversa, el feixisme europeu. Una de les finalitats, doncs, era obrir nous subjectes i temes d’investigació.
Un altre aspecte a subratllar és que partia en tot moment dels documents, de l’experiència, armat amb un fort aparell crític i un marc teòric desenvolupat a partir de les dades empíriques. I això escrit de forma senzilla, que no sol ser el més fàcil. La seua metodologia i la utilització de noves fonts són potser els trets que, bo i el pas dels anys, millor han resistit, i que encara doten al llibre, i altres articles en què Geremek reflexionava sobre aquestes qüestions, d’una forta contemporaneïtat. Entre d’altres, per les diverses lectures que oferia dels textos normatius o per l’estudi de la documentació judicial. De la mateixa manera, va emprar els textos literaris que narraven escenes quotidianes relacionades amb el món del treball o la contractació de la mà d’obra.
Això el va portar a abordar temes que hui figuren com a novedosos dins la història econòmica: des dels nivells o les condicions de vida, el mercat de la mà d’obra –i per tant les migracions–, el paper d’altres membres de la unitat familiar al si de les economies domèstiques o la gran disparitat de situacions entre grups socials abans vistos com homogenis.
Raonaments entre G. Duby i B. Geremek
