Els professors/es d'història

Fa uns mesos vma presentar ací un breu text del llibre de Joan F. Mira, El professor d'història (Proa). Ara us presentem una entrevista a l'autor sobre els diversos aspectes que envolten l'argument central del llibre. L'entrevista es va realitzar el 27 de novembre de 2008 i té una durada de 4 minuts, 18 segons. La intenció no és altra que animar als nostres lectors/es a la lectura d'aquest llibre.

Podeu veure l'entrevista a Vilaweb ací.

Ja que els propis historiadors som pocs donats a l'autocrítica, esta bé que des de fora sigam criticats. Per cert, la paraula crítica, per si mateixa, no té el sentit negatiu, pejoratiu que la societat còmoda, conformista i consumista li ha donat.

Des de fora

«… el seu deixeble i col·lega era un home intel·ligent i metòdic, i era també un professional rigorós i capaç, potser massa ambiciós tanmateix, va pensar, massa amant dels petits jocs de poder miserable que es juguen dins el clos asfixiant de la universitat, siga entre biòlegs moleculars, entre arqueòlegs, filòlegs, matemàtics o físics, tal com ell havia pogut contemplar amb disgust tan sovint, i tal com suposava que passa igualment als hospitals o als bancs, a les empreses o als partits polítics i als departaments de l’administració pública, la diferència era que en aquell corralet acadèmic ridícul, cau de sectes hostils i no seu de la saviesa, barreja d’abelles, moscardes i vespes, l’únic objecte del joc és satisfer la vanitat, i en aquest país d’universitats sense aurèola de prestigi, ni antic ni modern, ací on no hi ha cap Cambridge ni Sorbona ni Princenton, la vanitat és més gran com més ineptes i insignificants són els seus portadors, funcionaris inflats de publicacions sense un gram de substància, productors de papers inservibles, d’aportacions al no res universal, a la no ciència vàcua pagada amb els diners del contribuent.»

Joan F. Mira, El professor d’història, Proa, Barcelona, 2008, p. 104.