Presentació de Fer Harca. Històries medievals valencianes

La setmana passada ens acomiadàvem del blog fins al setembre, però hem decidit publicar un altre post aquesta setmana també per a complementar l'anterior, oferint-vos algunes imatges i un vídeo de la presentació a València del nostre llibre Fer Harca. Històries medievals valencianes, a l'hora que es presentava la nova editorial Llibres de la Drassana.

Frederic Aparisi explica què és el Grup Harca

Signant llibres

El vídeo és del realitzador César Sabater

Us recordem que podeu comprar-lo per internet ací, i que a partir d’aquesta setmana estarà a les llibreries. Després de l’estiu volem fer alguna presentació més en altres llocs, a la que esteu també convidats si us ve de gust, i de la que ja donarem notícia.

D’altra banda, estem molt pagats pel reportatge que el diari Levante-El Mercantil Valenciano ens va dedicar en la secció de València diumenge passat. En aquest enllaç podeu llegir el text complet del reportatge principal, i en aquest altre el complement.

Pàgina del diari en paper

I ara sí, de nou, ens veiem al setembre. Moltes gràcies a tots els que ja heu comprat el llibre i als que ens heu donat suport.

Presentacions

Abans que res, disculpeu l'ortografia perque els teclats anglesos no estan preparats per a escriure catala. Dit aixo, entrem en materia.

Com molts de vosaltres sabreu, el Servei de Publicacions de la Universitat de Valencia (PUV) es troba entre les editorials universitaries capdavanteres europees. De fet, i si no estic mal informat, és la segona editorial universitaria de l'ambit peninsular. Doncs be, aquesta possicio en el ranking no es producte de cap casualitat sino, tot el contrari, del treball constant dels membres del Servei. Bona mostra de la tasca que el Servei realitza son la presentacio de dos llibres publicats per PUV aquesta mateixa vesprada i dema.

Dimecres, 17 de juny, el Col·legi Major Rector Peset acull la presentació, a partir de les 19:30 hores, del llibre Jaume I a través de la història. Hi intervindran Teresa Canet, professora d’Història Moderna de la UV; Paulino Iradiel, catedràtic d’Història Medieval de la UV; Ernest Blenguer, autor del llibre, i Antoni Furió, director de PUV. En realitat es una reedicio d'un llibre que, malgrat el temps, encara avui resulta interessant, no perque parle de Jaume I, que tambe, sino perque parla dels valencians i de com aquests hem vists el rei conqueridor. Aquesta publicacio que veie la llum fa uns mesos s'insereix encara dins els actes i les publiacions derivades del centenari del monarca.

{Per cert, kit kat i canvie radicalment de tema, aquest cap de setmana he estat amb uns dels cavallers que participaren en la cavalcada del Magnanim del passat 9 d'octubre. Ja en parlare, pero ho avance}

Tornant al fil incial, l'altra presentacio tindra lloc dijous, 18 de juny, a les 20:00, dins el Forum de Debats, a l'Aula Magna de la Universitat. Es presenta Kitab Tarih Mayurqa, una cronica musulmana que narra la conquesta de Mallorca des de l'optica dels vencuts. El manuscrit va apareixer fa uns anys en una biblioteca perduda del Sahara. [Al remat, el mite de les biblioteques del Magreb sera veritat] El llibre en questio, Kitab Tarih Mayurqa, esta editat conjuntament amb la Universitat de les illes Balears. Intervendran Antoni Furio, Antonio Bernat i Guillem Rossello.

Els que esteu a casa, no deixeu d'anar, especialment a la presentacio del Tarih.

"Kitab Ta’Rih Mayurqa"

Una vegada finalitzat l'Any Jaume I hem pogut comprovar com el discurs historiogràfic que s'ha transmés des de les institucions, a través de les exposicions i demés actes oficials, no ha sofert cap modificació rellevant des d'anteriors commemoracions. Així, tal com va passar en 1876, 1908, 1938 o 1988, tot i que amb un llenguatge més modern i actualitzat, la glorificació de la figura del rei, des del punt de vista guerrer o religiós, ha marcat el discurs. És cert que des de les reunions científiques oficials, i des de les múltiples conferències organitzades al marge de les institucions, molts historiadors han insistit en la necessitat de respectar i tindre en compte la societat andalusina vençuda en la conquesta; tot i que més com una obligada declaració ètica que com una realitat basada en una intenció de realitzar nous estudis històrics sobre aquesta societat. Però des de l'organització institucional no hi ha hagut cap referència als vençuts, els quals sembla que més bé molesten que altra cosa.

Dos pacífics comerciants catalans predicant l'Evangeli als moros de Mallorca (MNAC)

Precisament, relacionat amb els vençuts de les conquestes jaumines, la Universitat de les Illes Balears ha publicat fa poc la traducció al valencià d'una obra fins ara desconeguda: el «Kitab Ta’Rih Mayurqa», ja conegut també com a Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca, del valencià Ibn 'Amira al-Mahzumi. L'existència d'aquesta obra es coneixia mitjançant una cita copiada per al-Maqqari en el segle XVII, però no es coneixia el contingut complet fins que en 2001 va ser descoberta una còpia en una biblioteca de Tinduf, a Algèria. Amb només 26 fulls escrits per ambdues cares, i barrejats amb altres documents del mateix Ibn Amira, es va descobrir tota una joia perduda. Es tracta del relat de la conquesta de Mallorca per Jaume I, que segons l'autor escriu a partir del que li van contar els andalusins supervivents, tot i que segons Rosselló Bordoy, un dels responsables de la traducció, pels detalls de la narració es pot pensar que Ibn Amira hi era present a l'illa.



En realitat la nova traducció es va presentar a principis de desembre de 2008, però no va ser fins que la Vanguardia va publicar un menut reportatge (ací i ací) que la notícia ha tingut un cert recorregut per la xarxa, tot i que el Mercantil Valenciano ja hi va fer referència en l'especial del 9 d'Octubre. Així, fins que la nova publicació arribe a les nostres mans el que s'hi diu en aquest diari és l'única font que tenim, i no deixen d'haver-hi coses curioses. El «Kitab Ta’Rih Mayurqa» ha estat presentat pels responsables de la traducció com el contrapunt andalusí al Llibre dels Fets.

D'altra banda, pel que han explicat els traductors, quasi tot el relat quadra amb el que Jaume I conta a la seua Crònica, que era fins ara la principal font per a conéixer el procés, a banda de la documentació generada per la conquesta i colonització de l'illa. A més, Ibn Amira fa responsable directe de la victòria cristiana el valí almohade Abu Yahya, perquè es va dedicar a conspirar contra els habitants de l'illa abans de l'arribada de Jaume I, i després no va saber gestionar la guerra contra els invasors. En aquest sentit, com si d'una novel·la es tractara, fins i tot pareix que hi ha un heroi del relat, Ibn Sayri, que primer va encapçalar la rebel·lió dels andalusins indígenes contra els almohades que acabaven d'arribar a l'illa, després va dirigir els camperols en una de les escaramusses contra les hosts feudals, i finalment es va retirar a les muntanyes, on encara va resistir un any mantenint el contacte amb Menorca.

Xàtiva i Jaume I

Xàtiva vista per Anton van der Wyngaerde, 1563 (imatge estreta de la Viquipèdia)

Quan es parla de la història de Xàtiva a molta gent li ve de seguida a la ment la crema de la ciutat per les tropes d'Asfeld després de la batalla d'Almansa, i el retrat de Felip V penjant cap per avall al museu de l'Almodí. Però Xàtiva té una història molt llarga des d'època ibèrica, i pel que fa a l'edat mitjana aquesta madina va tindre una gran importància durant el període andalusí en l'organització urbana del Xarq. A més, cal destacar el paper de la ciutat en el procés de conquesta feudal dins de les lluites amb Castella pels territoris del sud valencià, i com a base d'operacions en les guerres contra al-Azraq, així com en l'organització administrativa posterior del nou regne de València. És per això que ara, a poques setmanes ja de la fi de l'Any Jaume I, s'acaba de presentar un dels darrers llibres escrits al caliu d'aquesta commemoració, amb la finalitat de donar a conéixer al gran públic la història de la ciutat durant el regnat del Conqueridor. Es tracta de «Xàtiva en temps de Jaume I», una obra escrita per Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo, que ha estat publicada per l'editorial Ulleye, dins de la seua col·lecció d'història local «Una ullada a la història».

El text ha estat dividit en tres parts clarament diferenciades, d'acord amb els tres grans temes que es volien tractar: Xàtiva durant el període andalusí (els antecedents), la conquesta de Jaume I i la consegüent colonització, i l'organització municipal de la vila després de la conquesta. Tal com destaca Antoni Furió al pròleg de l'obra, no es tracta en realitat d'una nova investigació. Els autors, però, han sabut recollir i sintetitzar perfectament la bibliografia existent sobre Xàtiva en un treball de reflexió històrica d'acord a les més recents línies d'investigació. Així, per exemple, per a l'etapa andalusina és encara cabdal el llibre de M. de Epalza i M.J. Rubiera «Xàtiva musulmana» (1987), però ací no s'han limitat a recollir al peu de la lletra les interpretacions d'aquests dos autors, sinó que les dades aportades han estat emprades i reinterpretades d'acord amb les teories més àmpliament acceptades actualment pels medievalistes sobre la funció dels castells andalusins o sobre l'organització social de les ciutats, les alqueries i els rafals. La segona part integra perfectament, d'una forma quasi novel·lada, els fets de la conquesta i la colonització de Xàtiva en una explicació més ampla sobre el procés d'expansió feudal. Així, els tradicionals “repobladors” passen ara a ser colons amb la finalitat d'explotar el territori desposseït als seus anteriors propietaris, amb la implantació d'un nou ordre agrari típicament feudal. Finalment, l'organització municipal de la nova vila cristiana, la de la moreria i la del call formen la tercera part del llibre, en la qual les institucions, els tributs reials i municipals o la complexa coexistència interreligiosa formen el conjunt d'un bon relat.

Per tot plegat, en conseqüència, el lector té ara al seu abast una obra completament rigorosa des del punt de vista científic, però amb un llenguatge clar i entenedor per al públic no especialitzat. D'aquesta manera, els autors acompleixen la funció social més important de tot historiador: la divulgació; i així, a partir d'ara, els xativins i qualsevol persona interessada poden conéíxer aquest període tan convuls, però apassionant, que és, al cap i a la fi, el nostre origen com a poble.

La presentació del llibre, divendres 23 de gener a la Casa de la Cultura de Xàtiva, va estar a càrrec de l'editor, Antoni López, i de l'historiador Ferran Garcia-Oliver. Aquest darrer, mestre dels autors en el Departament d'Històra Medieval de la Universitat de València, i a qui està dedicat el llibre, va lloar l'obra i aquesta nova fornada de medievalistes valencians. A més, va voler destacar que l'Any Jaume I ha estat profitós pel que fa a les publicacions, i en conseqüència l'herència que aquesta commemoració deixa per al futur.

D'esquerra a dreta Frederic Aparisi, Vicent Royo, Ferran Garcia-Oliver, Noelia Rangel i Antoni López

De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y poscoloniales

Unes 40 persones han omplit a vessar l'aula 40.041 de l'edifici Roger de Llúria de la Universitat Pompeu Fabra per assistir a la presentació del llibre De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y poscoloniales, editat per la Universitat de València i fruit de les III Jornades de Debat que organitzàrem els doctorands d'aleshores sobre "La transversalitat del terme colonialisme. De l'Antiguitat als nostres dies".

En primer lloc la professora Ana Delgado, especialista en la colonització fenícia del sud de la península ibèrica, ha fet un repàs al propi procés de naixement del llibre a través de les Jornades i ha ressaltat la importància de la seua perspectiva innovadora en l'àmbit de la historiografia hispànica. Tot i que el llibre, a banda d'una breu introducció, no inclou cap article de reflexió global sobre la utilització diversa del concepte de colonialisme en les diferents èpoques històriques per part de la historiografia, la sola lectura conjunta de l'ús que en fan els arqueòlegs que treballen l'antiguitat, certs medievalistes o els modernistes i contemporaneistes, promou el debat i l'afinació de perspectives d'una manera que seria impossible si ens limitàrem a consultar els autors de les nostres pròpies especialitzacions historiogràfiques. Amb la seua lectura, potser els d'antiga palesaran que el seu concepte de colonialisme és realment divers a l'emprat en èpoques posteriors, els de moderna i contemporània que el "seu" colonialisme té uns orígens medievals ben identificables, i els medievalistes que en èpoques posteriors han existit pràctiques colonials de vegades molt similars a les que nosaltres mateixos treballem.

A continuació, seguint amb la presentació del llibre, Glòria Cano -l'altra editora- ha insistit en la diversitat de perspectives i la necessitat de noves i profundes investigacions que comporta la dedicació a les històries colonials, tot donant donat pas al seu propi director de tesi, el professor filipí Reynaldo Ileto, de la Universitat de Singapur, un dels pioners dels "estudis subalterns" amb el seu llibre Pasyon and revolution: Popular movements in the Philippines, 1840-1910 (1979). Fetes unes interessants reflexions sobre els usos ideològicament perversos de la història i també sobre la concepció d'orientalisme encunyada per Edward Said, s'ha donat peu a un breu debat en què novament ha destacat Ileto, bo i remarcant que no ens han d'importar els nous corrents historiogràfics que ataquen les perspectives crítiques amb el colonialisme i la dominació, sinó que hem de tractar de transformar les historiografies pròpies a través dels nostres treballs i posicionaments.

En eixe sentit, un investigador de cada època dels que vam organitzat les Jornades farem una ressenya del llibre des de la nostra pròpia perspectiva; per continuar amb el debat i l'afinació de perspectives... Potser, a més a més, també es faça una presentació a la Universitat de València. Pagaria la pena.

El Llibre de la Cort del Justícia de València

Quan els membres d'Harca vam decidir crear un blog, no era la nostra intenció fer de cronistes dels actes relacionats amb la història medieval als quals assistim. I no és que siguem massa aficionats a la cultura del canapé, però la presentació dimarts a l'Aula Magna de la Universitat dels tres volums que recullen la transcripció dels llibres de la Cort del justícia de València conservats del segle XIII valia la pena, pel que suposa aquesta font. Ja feia molt de temps que aquesta documentació havia d'haver estat editada, perquè el seu estat de conservació és deficient i la importància de la informació que aporten cabdal per als historiadors que treballen el segle XIII al País Valencià. La justícia i les institucions en sí poden ser analitzades amb aquesta font, però també el paisatge, l'alimentació, la vida quotidiana, i naturalment història de la llengua, topònims i antropònims, insults... per a qualsevol cosa el llibre del justícia pot ser una font adequada i aporta informació.

Ara per fi, la col·laboració de la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha permés transcriure'l i publicar-lo, de la mà d'un grup d'historiadors i filòlegs dirigits pel catedràtic d'història medieval Enric Guinot. De la mateixa manera que es va fer a la taula en la presentació de l'obra, crec que és just esmentar expressament els transcriptors M. Àngels Diéguez, Carmel Ferragud, Rosa M. Gregori, Juan V. Garcia Marsilla, Ramon J. Pujades i Aureli Silvestre per la gran faena que han fet, com també recordar la tasca realitzada pel personal del servei de publicacions de la UV. A l'acte, el qual va servir també per a presentar altres publicacions de l'Acadèmia relacionades amb l'Any Jaume I, van participar la presidenta de l'AVL Ascensió Figueres, l'acadèmic Albert Hauf, i el mateix Guinot, qui va fer una repassada al que significa aquesta publicació, va explicar el context en el qual va sorgir la institució del justícia, i finalment va comentar alguns detalls de la documentació, com ara les llengües emprades al text.

Albert Hauf escolta atentament les paraules de la presidenta de l'AVLmentre Enric Guinot s'amaga un as a la mànega esperant el seu moment

D'altra banda, l'acte de presentació també va servir per a fer pública la pròxima aparició de la resta de volums que recolliran tota la documentació valenciana del segle XIII, fruit de la mateixa col·laboració institucional, entre la qual s'inclouen els altres llibres del justícia coetanis que s'han conservat junt als de la ciutat de València: els de les viles d'Alcoi i Cocentaina. Així, tota aquesta documentació s'afegirà a la ja magnífica col·lecció de fonts històriques valencianes de Publicacions de la Universitat de València, i quedarà al servei de qualsevol investigador. Tots els que alguna vegada hem fet recerca sabem quant de temps estalvien les fonts publicades i els catàlegs de regestos, i si ens centrem en el mateix segle XIII, no cal dir el paper que han fet fins ara el recull de documentació d'A. Huici sobre Jaume I, les transcripcions de cancelleria del Diplomatarium de R. Burns, o la col·lecció de cartes pobles d'E. Guinot. És més, l'estat de conservació de la major part d'aquesta documentació del Dos-cents fa encara més alentidora la seua transcripció i publicació, que la salva per al futur de qualsevol accident que ens poguera fer perdre-la. I ja hem perdut prou documentació al llarg de la història com per a perdre'n més.

El Món Medieval

Des d'aquest estiu ha eixit al carrer la revista de divulgació històrica El Món Medieval, publicada per Toison Editorial al preu de 4,50 euros amb una periodicitat bimensual. Escrita en llengua catalana, se centra en episodis històrics o qüestions relatives al principat de Catalunya, el regne de València i el de Mallorca durant l'Edat Mitjana. No és una revista per a historiadors especialitzats, però sí per al gran públic, per al qual s'ha parlat fins el moment de temes tan diversos com l'orde del Temple, el monestir de Poblet, el derelicte empordanés Culip VI, la batalla del Puig, la prostitució a la València baixmedieval o la catedral de Tarragona. Hi podeu fer un tast als pdfs disponibles al seu web. Desconec si arriba a algun quiosc valencià però sempre es pot recórrer a la subscripció si voleu fer-vos amb alguns exemplars.

Per cert s'hi pot contribuir fent arribar els articles de divulgació a: redaccio@monmedieval.cat

La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)

Com que no es publica un llibre tots els dies (per molt menor que siga) copie la notícia que ha eixit a Pàgina 26:

Baydal presenta un llibre sobre els orígens de Beniparrell i els seus senyors feudals a l'edat mitjana
Dissabte, 27 setembre de 2008

Fins ara era ben poc el que se sabia sobre els primers segles de vida de Beniparrell. Per això, coincidint amb el 750 aniversari de la concessió de la senyoria de Beniparrell a Arnau de Romaní, l'Ajuntament ha editat un llibre amb dades inèdites sobre els primers senyors feudals de la localitat. L'acte va tindre lloc en el marc de les Primeres Jornades d'Història Local, en les quals va participar Jesús Emilio Hernández, cronista oficial d'Albal, que va parlar sobre les relacions històriques entre ambdues poblacions veïnes. També Manuel Vicent Febrer, cronista d'Alcàsser i conegut historiador de l'Horta Sud, va parlar de les dades que es coneixen sobre la població de Beniparrell a segle XV, anunciant al nombrós públic assistent que Beniparrell va estar despoblat i abandonat des de mitjans del segle XV fins a principis del XVIII.

Finalment va intervindre l'autor del llibre, Vicent Baydal, el qual va resumir breument la història de la família Escrivà de Romaní i la seua relació històrica amb Beniparrell com a senyors feudals de la localitat. L'autor de «La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)» ha transcrit tota la documentació medieval referent a Beniparrell que ha localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, posant-la així a l'abast d'altres historiadors que vulguen incidir en la història de Beniparrell en el futur. A més, Baydal ha fet un recorregut per la història de la senyoria, documentant les nombroses vendes que d'ella es van realitzar en època medieval, parant especial atenció a la formació de la família Escrivà de Romaní, els quals van posseir la localitat des del segle XV fins a la desaparició del feudalisme al segle XIX.

Aprofite també per a penjar el llibre en la xarxa en tres arxius .pdf que conformen l'estudi tal i com s'ha publicat, amb la mateixa maquetació (que no és cosa meua) i amb la mateixa numeració de pàgines, és a dir, que els .pdf es poden citar com si fóren el llibre, ja que hi corresponen plenament:

- «La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)» [01: Valencià]

- «La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)» [02: Castellà]

- «La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)» [03: Col·lecció documental]

PS: Els arxius es poden descarregar des dels enllaços corresponents, simplement registrant-vos de forma lliure a Scribd.

Monuments d'Història de la Corona d'Aragó

Malgrat l'escassa presència de públic -alguna errada en el "gabinet d'invitacions" del Museu d'Història de Catalunya va provocar que només en fórem onze els assistents- ahir es va realitzar una presentació "important" en paraules d'Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, "molt important" en les de Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, i "històrica" en les de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya.

Estes tres institucions, juntament amb el mateix Museu d'Història de Catalunya, que hi va estar representat pel seu director, Jaume Sobrequés, van donar ahir el tret d'eixida a una nova sèrie de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes de les Publicacions de la Universitat de València, l'anomenada Monuments d'Història de la Corona d'Aragó. El seu coordinador, Stefano Maria Cingolani, ha exercit de curador dels dos primers volums, ja en paper: la traducció de les Gesta Comitum Barcinonensium de 1268-1269, la primera obra en prosa narrativa en català, i el Llibre dels reis, una desconeguda crònica sobre la dinastia comtal i reial que és a la base de nombroses llegendes posteriors.

Ja hi ha projectades una vintena de títols més, centrats en l'edició crítica de cròniques i altres tipus de documentació inèdita, mal editada o de difícil accés. A més a més, compten amb la bona notícia que hi col·laboraran les institucions territorials o locals interessades en cadascun dels diversos llibres, com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Insular de Mallorca o el Govern Balear. El bon positivisme, aquell que fa avançar la investigació, ens arriba amb un segle de retard. De ben segur que els investigadors podran aprofitar esta gran oportunitat.

Modestia aparte, and friends

El passat dimecres tingué lloc a la Casa del Llibre de València la presentació del llibre d'Ernest Berenguer, Jaume I i el seu temps, i de la versió espanyola d'aquet, jaime I y su tiempo.

Intervengueren l'autor Ernest/o, segons uns o altres, Enric Guinot i Paulino Iradiel.

Poca cosa es digué amb un mínim de trellat.

Millor comentar les absències, vergonyoses per part dels medievalistes. Pense que en aquests temps cal un poquet més de companyerisme, encara que sigui per fer la foto. Els de Moderna, com sempre, ens guanyen en les formes, si més no.

Afortunadament, però, alguns membres del departament són conscients de quant té aquesta professió de joc, de relacions, i mogueren els seus peons de forma escaient.

M'agradaria estendre'm més però no tinc temps. Ahí estan les fotos.