El Llibre de la Cort del Justícia de València

Ferran Esquilache
Quan els membres d'Harca vam decidir crear un blog, no era la nostra intenció fer de cronistes dels actes relacionats amb la història medieval als quals assistim. I no és que siguem massa aficionats a la cultura del canapé, però la presentació dimarts a l'Aula Magna de la Universitat dels tres volums que recullen la transcripció dels llibres de la Cort del justícia de València conservats del segle XIII valia la pena, pel que suposa aquesta font. Ja feia molt de temps que aquesta documentació havia d'haver estat editada, perquè el seu estat de conservació és deficient i la importància de la informació que aporten cabdal per als historiadors que treballen el segle XIII al País Valencià. La justícia i les institucions en sí poden ser analitzades amb aquesta font, però també el paisatge, l'alimentació, la vida quotidiana, i naturalment història de la llengua, topònims i antropònims, insults... per a qualsevol cosa el llibre del justícia pot ser una font adequada i aporta informació.

Ara per fi, la col·laboració de la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha permés transcriure'l i publicar-lo, de la mà d'un grup d'historiadors i filòlegs dirigits pel catedràtic d'història medieval Enric Guinot. De la mateixa manera que es va fer a la taula en la presentació de l'obra, crec que és just esmentar expressament els transcriptors M. Àngels Diéguez, Carmel Ferragud, Rosa M. Gregori, Juan V. Garcia Marsilla, Ramon J. Pujades i Aureli Silvestre per la gran faena que han fet, com també recordar la tasca realitzada pel personal del servei de publicacions de la UV. A l'acte, el qual va servir també per a presentar altres publicacions de l'Acadèmia relacionades amb l'Any Jaume I, van participar la presidenta de l'AVL Ascensió Figueres, l'acadèmic Albert Hauf, i el mateix Guinot, qui va fer una repassada al que significa aquesta publicació, va explicar el context en el qual va sorgir la institució del justícia, i finalment va comentar alguns detalls de la documentació, com ara les llengües emprades al text.

Albert Hauf escolta atentament les paraules de la presidenta de l'AVLmentre Enric Guinot s'amaga un as a la mànega esperant el seu moment
D'altra banda, l'acte de presentació també va servir per a fer pública la pròxima aparició de la resta de volums que recolliran tota la documentació valenciana del segle XIII, fruit de la mateixa col·laboració institucional, entre la qual s'inclouen els altres llibres del justícia coetanis que s'han conservat junt als de la ciutat de València: els de les viles d'Alcoi i Cocentaina. Així, tota aquesta documentació s'afegirà a la ja magnífica col·lecció de fonts històriques valencianes de Publicacions de la Universitat de València, i quedarà al servei de qualsevol investigador. Tots els que alguna vegada hem fet recerca sabem quant de temps estalvien les fonts publicades i els catàlegs de regestos, i si ens centrem en el mateix segle XIII, no cal dir el paper que han fet fins ara el recull de documentació d'A. Huici sobre Jaume I, les transcripcions de cancelleria del Diplomatarium de R. Burns, o la col·lecció de cartes pobles d'E. Guinot. És més, l'estat de conservació de la major part d'aquesta documentació del Dos-cents fa encara més alentidora la seua transcripció i publicació, que la salva per al futur de qualsevol accident que ens poguera fer perdre-la. I ja hem perdut prou documentació al llarg de la història com per a perdre'n més.

Ha faltat el pare Burns

Vicent Baydal
Divendres passat, 22 de novembre de 2008, va faltar Robert Ignatius Burns, el sacerdot jesuïta nascut el 1921 que va consagrar la seua vida a Déu i a Jaume I. Precisament l'any en què celebrem el vuitè centenari del naixement d'aquest darrer rei, se'n va l'historiador nord-americà que ha fet possible un avanç exponencial en el coneixement del seu regnat al regne de València a través de la monumental obra, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: The registered charters of its conqueror, Jaume I, 1257-1276 (1985-?).

Durant l'any 2007 va eixir-ne publicat el quart volum, que abastava fins a 1273, i, segons informa Vilaweb, el pare Burns ha finit els seus dies una vegada enllestit el cinquè i darrer volum, que, segons altres fonts, va finalitzar amb penes i treballs al seu retir forçós del Sacred Heart Jesuit Center de Los Gatos (Califòrnia). Així, quan es publique de forma pòstuma, una vasta col·lecció documental, de vora 2.000 documents de la cancelleria de Jaume I relatius al regne de València, haurà estat posada a l'abast dels investigadors, tot conjuminant els índex confeccionats per Martínez Ferrando en la dècada de 1930 amb la minuciosa recerca posterior del mateix Burns.

A banda d'aquesta impagable tasca, l'historiador traspassat ens llega un arsenal de coneixements sobre el procés de conquesta i dominació de les terres andalusines del sudest de l'Ebre per part dels catalanoaragonesos, ja siga sobre la pròpia guerra, la diplomàcia, l'Església, la fiscalitat, la llengua o d'altres aspectes socials, econòmics i culturals, a través d'obres com ara The crusader kingdom of Valencia (1967), Islam under crusaders (1973), Medieval colonialism: postcrusade exploitation of Islamic Valencia (1975), Jaume I i els valencians del segle XIII (1981) o Muslims, Christians and Jews in the crusader kingdom of Valencia (1984).

Descanse en pau.

“Bona vesprada a tots!” Experiències valencianes en el vescomtat de Cabrera

Vicent Royo
Els passats dies 13 i 14 de novembre de 2008 es celebrà a Hostalric (la Selva, Girona) el I Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric al voltant de Les senyories catalanes baixmedievals (segles XIII-XV). Tot i la llarga tradició historiogràfica d’aquest tema, els doctors Josep Maria Salrach, Lluís To i Pere Ortí oferiren les noves perspectives de treball en aspectes diversos com, per exemple, la incidència de la senyoria en el camp català, en l’organització dels masos i el paper desenvolupat per les senyories urbanes, mentre que Elvis Mallorquí presentà bona part dels resultats de la seua monumental tesi doctoral sobre el delme del bisbat de Girona.
Castells catalans i gallecs, el delme de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona i els petits senyors d’Argentona completaren les sessions del Seminari, sense oblidar el debut oficial en un congrés del nostre company del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València, Salvador Ferrando, amb un avanç del seu treball d’investigació sobre els Boïl i el lloc de Manises. Una presència valenciana que es completà amb la participació de dos membres d’Harca, Frederic Aparisi i Vicent Royo, juntament amb Noelia Rangel, i el convenciment amb què exposaren les dificultats legals, jurisdiccionals i econòmiques que tingué Hug de Cardona per consolidar el seu senyoriu a l’horta de Gandia al segle XV.
Ben mirat, els temes no han estat excessivament innovadors, però la joventut dels investigadors que els han presentat i les noves perspectives amb què han estat tractats són dos aspectes a tindre molt en compte. Cal esperar, per tant, les actes del seminari amb impaciència perquè els parlaments i els debats a les sessions del Seminari, al davant d’una mitjana o d’un gotet de ratafia han estat molt esperançadors i enriquidors.


Cal no oblidar la coordinació d’Alejandro Martínez, jove investigador apassionat per l’Edat Mitjana, bon coneixedor de la història d’Hostalric, amfitrió del Seminari i punt d’unió fonamental entre ponents, comunicants i assistents en general. Sense ell, aquests dos dies no haurien estat el mateix, ni de bon tros. Esmentar, per últim, la preciositat del paisatge, tot just als peus del Montseny, el bon gust dels vilatans d’Hostalric pel menjar i el vi, la magnificència del castell del segle XVIII i l’ambient estil anys seixanta de la pensió del poble. Tot plegat, un marc immillorable per a la trobada dels medievalistes i un lloc que cal visitar, si menys no, d’ací dos anys amb la celebració del II Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric.


El Món Medieval

Vicent Baydal

Des d'aquest estiu ha eixit al carrer la revista de divulgació històrica El Món Medieval, publicada per Toison Editorial al preu de 4,50 euros amb una periodicitat bimensual. Escrita en llengua catalana, se centra en episodis històrics o qüestions relatives al principat de Catalunya, el regne de València i el de Mallorca durant l'Edat Mitjana. No és una revista per a historiadors especialitzats, però sí per al gran públic, per al qual s'ha parlat fins el moment de temes tan diversos com l'orde del Temple, el monestir de Poblet, el derelicte empordanés Culip VI, la batalla del Puig, la prostitució a la València baixmedieval o la catedral de Tarragona. Hi podeu fer un tast als pdfs disponibles al seu web. Desconec si arriba a algun quiosc valencià però sempre es pot recórrer a la subscripció si voleu fer-vos amb alguns exemplars.

Per cert s'hi pot contribuir fent arribar els articles de divulgació a: redaccio@monmedieval.cat


Octubre, el cim de l'Any Jaume I

Ferran Esquilache
El 2 de febrer, el dia del 800 aniversari de Jaume I, havia d'haver estat la jornada gran d'aquesta commemoració. Però els actes programats al voltant d'aquell dia van demostrar la improvisació derivada d'una decisió presa amb retard. Era normal, doncs, tractant-se de valencians, que el gruix dels actes acabaren centrant-se en el present mes, al voltant del 9 d'Octubre. No és hora encara de fer balanç de l'Any Jaume I, però ja es poden fer alguns comentaris del que ha passat al darrer mes, encara que siga d'una manera superficial, com correspon a aquest format.

Primer va estar la cavalcada històrica del 9 d'Octubre, que segons ha proclamat la premsa, representava la que Alfons el Magnànim va celebrar en 1428 en una clara operació propagandística. Igual que la recreació. La pluja va desmeréixer un vestuari prou aconseguit, que denotava el treball de documentació que hi ha darrere, tot i les necessàries concessions en matèria simbòlica: barreja d'heràldica urbana (València, Barcelona) amb heràldica dinàstica (Sicília) o territorial actual (Aragó). Això, amén de la senyera de la ciutat, que independentment de la presència de la corona de tela sobre fons blau (que a hores d'ara no està clar si en portava al segle XV, però que inevitablement n'havia de portar ací per raons polítiques) tenia forma d'estendard. En realitat no es tracta de criticar per criticar, i en general, per al que era, es pot dir que històricament va estar prou aconseguida. Esperem que el clima permeta a la cavalcada lluir amb major esplendor en anys futurs, i que es pronuncie el Sermó de la Conquesta, si la intenció dels organitzadors que a partir d'ara es faça tots els anys s'acompleix. Bé siga al febrer al voltant de la data de naixement del rei, com es pretén, o a l'octubre com enguany. Potser podria fer-se també a l'abril, per Sant Jordi, recuperant la processó que a l'edat mitjana tenia lloc en aquest dia, en paral·lel a la de Sant Donís.

A banda de les exposicions itinerants que des de febrer van recorrent tot el país, en aquest mes el president de la Generalitat va inaugurar dues exposicions a la ciutat de València al voltant de la figura de Jaume I, tot i que en realitat el rei només és una excusa al llarg del fil conductor de les exposicions. Harca va estar allí. Crec que no és funció de ningú jutjar la finalitat d'una exposició, ni les intencions dels comissaris, però no per això s'han d'evitar els comentaris crítics. L'exposició sobre el rei guerrer conté algunes peces interessants, que d'altra manera no són fàcils d'apreciar, com ara l'espasa de Sant Martí, el casc amb cimera del segle XIII, algunes ballestes, i diverses peces més procedents de museus europeus, tot i que abunda l'armament d'uns segles posteriors al dos-cents. Tot i això, la funció divulgativa, l'explicació que els comissaris han volgut donar de la societat medieval amb l'exposició, està completament buida de contingut, cosa que tampoc no sorprén massa. Així, més enllà de la mostra per se de les peces, potser es troben a faltar explicacions sobre la utilitat de cada arma, de la mateixa manera que hi manquen recordatoris de la finalitat última d'aquests utensilis. Una utilitat que no deixa de ser la mort, o la imposició per la força dels uns sobre els altres. Al cap i a la fi, la societat feudal en tota la seua essència, molt més complicada que la imatge idealitzada del rei “guerrer” i la cavalleria que es desprén d'aquesta exposició.

Ben al contrari, l'exposició sobre el rei legislador conté tots els elements que fan destacar una exposició des del punt de vista divulgatiu actual. En primer lloc, diversos llibres i documents que, de la mateixa manera que en l'altre cas, no són fàcils de veure per al gran públic si no és en ocasions com aquesta; i així per exemple, trobem documents originals signats per Jaume I. La de rei legislador és una faceta sobre la qual s'ha incidit molt en aquesta commemoració, com ja va deixar clar el congrés d'abril a Barcelona. Però l'exposició no es deté en l'època del rei, ja que altra cosa seria inútil. Per això aborda l'evolució de les institucions creades per ell als Furs, cosa que permet al públic veure documents tan importants com ara el llibre del Cerimonial de la ciutat de València. També conté, a més, un quants vídeos explicatius, en els quals apareixen diversos professors universitaris, ja que els audiovisuals són clau en una exposició d'història actual. A més, hi ha una mirada a la historiografia dels darrers anys, representada per totes les obres escrites al voltant de Jaume I i la colonització del regne de València en les darreres dècades. I per acabar, una explicació de com s'ha celebrat històricament la processó cívica del 9 d'Octubre a la ciutat de València.

De la mateixa manera, continuant amb els actes, fa uns dies van tindre lloc els encontres acadèmics de l'Any Jaume I, que s'han realitzat a les ciutats de Castelló, Alacant i València. Sembla prou clar que no hi havia cap necessitat científica de fer-ho, però també és cert que la data ho requeria. Les coses funcionen així. De tota manera, es podrien criticar algunes coses, a favor i en contra, com ara la manera en què s'han enfocat els encontres (els "gustos" del rei?), però no parlarem ara molt d'això. Hi ha rumors malintencionats que diuen que Harca està a tot arreu, però clarament són infundats, ja que ací no hi vam estar. I no som els únics, perquè haver-ne, n'hi havia poca gent. Malgrat tot, les nostres influències ens permeten oferir algunes imatges:


Inauguració a Castelló
Castelló 2

Alacant
Cloenda a València

Ja per acabar, deixant de banda l'oficialitat, cal referir-se als Premis Octubre, que com cada any dedicaven una part dels cursos a la commemoració de torn, i naturalment enguany tocava Jaume I. Reciclatge, al cap i a la fi, com arreu. Això per no parlar de les múltiples conferències que s'han donat de nord a sud del país, amb tota la varietat d'experts que es pot trobar. I no podíem deixar de parlar de l'Any Jaume I sense fer referència a un dels actes esperpèntics als quals ens té acostumada la nostra societat. I és que amb tant de rei cristià i tanta colonització catalanoaragonesa, hi ha qui ha decidit, com en els vells temps, que els nostres orígens estaven més enrere que Jaume I, i que calia fer un homenatge al "rei" Mubarak, el “fundador” de la taifa de Balansiya. Però d'això ja en parlarem a un altre post.