La llarga durada enriqueix la història: Entrevista a Bruce Campbell

El temps és esmunyedís, potser massa. Ara ja fa quasi tres anys vam tindre oportunitat d’entrevistar a Bruce M. S. Campbell en el marc de la Rural History 2010 on, per cert, ell mateix donava la conferència central de la trobada. El títol de la seua intervenció, «Agriculture and national incomes in Europe, c.1300-1850», resumeix en bona mesura les vies d’indagació per les quals el professor Campbell transita. Justament és això mateix el que hem tractat de reflectir en aquesta entrevista: una diversitat de temes que tenen en la societat rural el seu fil conductor.

En un temps on impera la fragmentació del coneixement, Campbell fa apologia de la llarga durada. Aquest és el millor observatori possible per a l’historiador de l’economia, per a estudiar els canvis. La llarga durada enriqueix la història, mentre les fronteres acadèmiques l’empobreixen. Així mateix, Campbell també ha estat una figura clau dels estudis sobre el mercat de la terra a Anglaterra. Els seus treballs (sovint en col·laboració amb altres col·legues, com ara Mark Overton o Richard Smith, amb qui va coincidir en la seua etapa doctoral a Cambridge) han matisat, o directament han desdit, els postulats de Giovanni Levi a propòsit del funcionament d’aquest mercat. De fet, sobre aquest tema del mercat de la terra en particular també s’ha de destacar l’aplicació de les noves tecnologies a la recerca documental, per a l’estudi de parcel·laris, en particular els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG, o més generalment GIS per les seues sigles en anglés). Estem acostumats, poc o molt, a sentir parlar del seu ús als arqueòlegs, però entre els que treballem amb documents escrits resulta, malauradament, encara exòtic.

Singular, si fa no fa a casa nostra, és l’altra de les línies de recerca de Bruce M. S. Campbell, que fa de l’estudi de la natura el seu element central. Ací, també ací, i encara ací, teniu alguns materials al respecte. Encara més, incidint en el tema del clima i la natura aprofitem l'avinentesa per a fer-vos partícips també de les Ellen McArthur Lectures que el mateix Bruce M. S. Campbell va donar fa unes setmanes a Cambridge. Ací en teniu sobre l’estatus socio-ecològic, sobre l’alta edat mitjana, sobre la inestabilitat climàtica alt-medieval i, finalment, sobre la Pesta Negra i el seu impacte socio-ecològic.

Val a dir que Campbell és un dels pocs historiadors que ens obrin una petita finestra des de la qual observar la seua trajectòria científica, més enllà d'un simple llistat de publicacions. Això per als qui seguim fidels a aquell consell d'E. H. Carr en Què és la història?, a propòsit dels professors, és d'inestimable valor.

Per concloure, en efecte, tres anys, o quasi, en són massa per a presentar una entrevista. Així que us preguem, amb la reverència que us cal, que accepteu les nostres sinceres disculpes, especialment l’entrevistat. I sense més, deixeu el que estàveu fent i fruïu-la:

Rural History 2010 (II): entrevista a Richard Hoyle

Després d’un primer post sobre el congrés de Sussex, en el qual fèiem balanç de la intervenció d’Harca, ara presentem l’entrevista a Richard Hoyle, representant de la British Agricultural History Society, que havia estat l'entitat organitzadora de la trobada científica. Abans que res caldria demanar disculpes per la qualitat del so, però, ací va l’anècdota, per a accedir a una sala més petita havíem de llogar-la. No recorde ben bé quina quantitat calia pagar, però una bestiesa. I és que el sistema universitari anglés no és perfecte, tot i que millor que l’espanyol sí, crec jo.

En les últimes setmanes ha aparegut en el web del congrés la resposta detallada a una de les preguntes que li fem a Hoyle, concretament la tercera sobre la procedència dels participants. Ací teniu les dades que he afegit al final, per si caduca el web. Sens dubte, la història rural a Espanya gaudeix d’un èxit notable, especialment en comparació amb la resta d’estats europeus. Finalment, recordeu que ens podeu trobar al facebook, on descobrireu tot un ampli ventall de fotografies divertides del congrés. Us esperem.

Nearly 250 delegates from 28 countries in all parts of the globe attended: Argentina (1), Austria (4), Belgium (14), Canada (4), China (1), Denmark (5), Finland (2), France (9), Germany (12), Greece (4), Hungary (2), India (1), Ireland (1), Italy (3), Japan (13), Korea (1), Netherlands (14), New Zealand (2), Norway (1), Poland (1), Portugal (5), Slovenia (1), Spain (36), Sweden (16), Switzerland (2), Turkey (2), United Kingdom (76), and United States (14).

Rural History 2010 (I): un balanç

Ja fa gaire dos mesos els membres d’Harca participàrem en la Rural History Conference que tingué lloc a Brighton sota l’auspici de la University of Sussex. Com el seu nom indica, es tracta d’un congrés monogràfic d’història rural, i des d’Harca vàrem decidir fer una sessió que analitzara la gestió dels recursos naturals al País València durant l’edat mitjana. Vicent Royo parlà de l’organització del paisatge i la seua relació amb la ramaderia al nord del país. Vicent Baydal i Ferran Esquilache analitzaren l’explotació de la sal al conjunt del regne, mentre que Ivan Martínez havia de parlar del transport i del comerç de la fusta a través dels rius valencians, encara que motius personals el retengueren a València. Per a acabar, un servidor parlà dels usos dels espais lacustres.

Els nostres seguidors al facebook ja han pogut gaudir d’algunes fotos i vídeos, però mancava oferir un balanç. En aquest sentit, i amb el perill que el lector deixe ací la seua tasca, la valoració final és tremendament positiva. No es tracta de la simple vanaglòria, ni molt menys de l’autocomplaença, però quan el treball ix bé s’ha de dir; a més, la falsa modèstia també és pecat. I els millors exemples de la bona tasca feta són, per un costat, el públic que assistí a la sessió i, per l’altre, el debat que s’inicià a la fi de les nostres intervencions. En efecte, tenint en compte l’àrea d’estudi i els investigadors que protagonitzaven la sessió, sorprèn que els assistents superaren la dotzena. I és que en aquests grans congressos internacionals, llevat de les sessions protagonitzades pels noms importants, la resta s’han de conformar sempre amb una dotzena o, a tot estirar, una vintena de persones assistents. Per tant, nosaltres més que contents. Però no només les temàtiques presentades cridaren l’atenció dels companys de professió sinó que, a més a més, les exposicions foren del seu gust, donant lloc a un intens debat posterior. Els suggeriments i els consells, sempre benvinguts, han estat incorporats als treballs, que en els pròxims mesos veuran la llum.

Nous horitzons i nous reptes

Després de les experiències més que positives obtingudes al llarg de 2009 amb la participació en el 12th Annual Mediterranean Studies Congress celebrat a Càller (Sardenya, Itàlia) i al 15th World Economic History Congress que tingué lloc a Utrecht (Països Baixos), els membres del Grup Harca ens hem posat un nou repte al davant: assistir al Rural History 2010-An International Conference que tindrà lloc a Sussex (Anglaterra) el proper mes de setembre, i organitzar una sessió en la qual l’objecte d’estudi és novament el regne de València als segles medievals. Complim, així, amb el requisit principal que la societat imposa a la nostra generació, com és oferir els resultats de les nostres recerques a la comunitat científica internacional. Som ben lluny d’aquella generació de medievalistes que van haver de definir les característiques del feudalisme valencià i matisar el model unívoc generat per a l’Europa occidental, en general, i per a les distintes societats del nord de la península Ibèrica, en particular. De la mateixa manera, també ens separa una certa distància amb les promocions d’historiadors que han estudiat les distintes regions del país i han assentat les bases del món rural i urbà valencià a l’època medieval. Ens hem format, per tant, al bressol d’una riquíssima tradició historiogràfica i no podem més que reconéixer la magna tasca duta a terme pels nostres mestres i els seus deixebles, al remat, els nostres companys de feina. Les exigències dels nostres temps, però, en són unes altres ben distintes.

És cert que la base de les investigacions que duem a terme és també l’observatori local i regional, atenent al comportament de la societat rural i urbana del regne de València. En això res no ha canviat. Ara bé, com que vivim en l’era de la informació i qualsevol notícia es mou a una velocitat vertiginosa, dues premisses determinen profundament la nostra formació científica. D’una banda, estem obligats a conéixer totes les novetats historiogràfiques a nivell internacional i, el més important, incorporar-les immediatament a les nostres anàlisis, amb el perill constant de quedar obsolets. De l’altra, hem de participar activament en tota aquesta renovació historiogràfica i, per això, cal donar a conéixer a la comunitat científica internacional no solament els resultats, sinó també les fonts i la metodologia utilitzades en les nostres recerques. El deure de la nostra generació és, doncs, mantenir la historiografia medieval valenciana al capdavant de les línies d’investigació pioneres a Europa i, encara més, convertir-la en un punt de referència a nivell internacional. Treballant en qualsevol altra direcció, estem condemnats al fracàs.

La conseqüència lògica d’aquestes necessitats científiques i també curriculars fou, com dèiem, la participació als congressos de Càller i Utrecht. En les dues ocasions, el marc general de reflexió fou l’expansió feudal i el desenvolupament econòmic de les perifèries europees entre els segles XII-XV i, més concretament, l’observació d’ambdós processos al regne de València a partir de la conquesta del segle XIII. Ara, dins del context de la història rural, la nostra atenció es dirigeix a un tema que, malgrat que ha suscitat cert interès de la historiografia des de fa algunes dècades, no gaudeix d’una anàlisi sistemàtica i profunda que li atorgue la importància que tingué als segles medievals: l’aprofitament dels recursos naturals.

Al llarg de bona part del segle XX la historiografia ha analitzat l’economia camperola des de la perspectiva de la subsistència i, en conseqüència, del monopoli de l’agricultura cerealista. Al mateix temps, també ha posat de manifest el progressiu tancament de l’accés al bosc i la restrictiva política imposada pels senyors arreu de l’Europa occidental. Tot açò ha generat una visió monolítica de la societat rural, centrada en la producció i el consum de cereals panificables i allunyada d’altres recursos naturals destinats a l’alimentació i altres usos quotidians i industrials. No obstant això, en els últims anys s’ha matisat aquesta concepció. Estudis d’arreu d’Europa han testimoniat la diversificació de la dieta camperola i l’existència de distintes estratègies d’aprofitament dels recursos naturals, fins i tot amb el sorgiment d’autèntiques indústries rurals, relacionades sobretot amb la mineria i la metal·lúrgia.

Així, doncs, amb la sessió organitzada pretenem analitzar l’aprofitament dels recursos naturals en un espai concret, com és el regne de València, al llarg de la baixa Edat Mitjana. D’una banda, l’explotació de les zones lacustres esdevé un recurs fonamental en les estratègies econòmiques dels camperols que habiten en la zona litoral i prelitoral del regne. De l’altra, l’extracció de la fusta i la sal genera complexes activitats industrials a diverses viles valencianes i posa en marxa un actiu comerç que està sotmès a la intervenció reial i senyorial. Per últim, la importància assolida per la ramaderia ovina al nord del País Valencià als segles XIV-XV provoca una intensa ocupació ramadera i, al mateix temps, una transformació en l’organització del paisatge agrari, amb la delimitació d’amples zones de pastura i la proliferació de rutes transhumants que progressivament articulen el territori. Comptat i debatut, el cas del regne de València esdevé un escenari idoni per estudiar els diferents aprofitaments dels recursos naturals i, en última instància, analitzar la conflictivitat que genera entre els diversos protagonistes de la societat rural entre els segles XIII i XV. Esperem, doncs, poder contribuir a mantenir la historiografia valenciana als circuits científics internacionals i, així, seguir complint el nostre deure generacional.

La nostra sessió serà el dia 16 de setembre a les 11 h. Trobareu més informació sobre la sessió a la secció d’Activitats del nostre web, i més sobre el tema a la pàgina d’Inici.