Integració o segregació? Fer història de l'excepció

Vicent Baydal
Musulmanes rebent el baptisme de voluntat pròpia a missa de diumenge

El cas de Loulé a l'Algarve portugués és, sens dubte, excepcional: la carta foral concedida als andalusins en 1266 era avantatjosa i les actes locals medievals revelen que fins i tot en el consell municipal els prohoms musulmans tenien veu i vot en peu d'igualtat amb els cristians. Amb tot, malgrat que això és el que representa -una gran particularitat-, hi ha qui desitja fer història de l'excepció i s'entesta a tractar de demostrar les "nombroses vies d'integració" dels musulmans en la societat colonitzadora cristiana: parlaven la llengua dels cristians, vestien més o menys iguals, eren lliures, mantenien contactes sexuals i la pena de mort inherent era perdonada en moltes ocasions... "Era una societat de privilegis en què no hi havia tolerància, però sí que hi havia 'integració', 'aculturació' i nombroses relacions".

Negar les relacions seria absurd pel fet que qualsevol cos social que coexisteix físicament amb un altre hi ha d'entrar forçosament en relació, però negar la situació de segregació i explotació a la qual eren sotmeses les minories musulmana i jueva en les societats ibèriques medievals és realment perillós. Perillós perquè relativitza i falseja el nostre passat. Salvant les distàncies, seria tant com dir que a Sudàfrica hi havia apartheid però que, al cap i a la fi, tampoc era per a tant perquè hi havia préstecs culturals, contactes i tot això i allò.
De l'excepcionalitat no se'n pot fer la regla: les regulacions segregadores eren ben presents en la vida quotidiana i el seu corol·lari final foren les expulsions massives de finals del segle XV i començaments del XVII. Tanmateix, sembla que el futur del mudejarisme portugués i castellà no passa per aquesta visió...

0 comentaris: