Al llarg de tota la setmana passada se celebrà el IV Atélier d'Études Médiévales Ibériques, organitzat per la Casa de Velázquez de Madrid i la Universitat de València, amb la col·laboració de la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Valladolid, la Université de Paris I, la Université de Toulouse II-Le Mirail, la Université de Poitiers i la Universidade Nova de Lisboa. El taller nasqué ara fa quatre anys amb la voluntat de posar en contacte investigadors ja consagrats de les entitats organitzadores i doctorands que estan elaborant les seues tesis, amb l’objectiu últim de crear un punt de trobada on poder intercanviar idees, experiències i coneixements. En aquest sentit, les reunions s’organitzen en base a tres aspectes que contribueixen a donar-los sentit i a convertir-les en un punt de referència per a professors i doctorands.
D’una banda, no hi ha una seu fixa, sinó que cadascuna de les universitats que estan implicades en l’organització han estat o estaran, seu d’una trobada, amb la finalitat de crear una xarxa de circulació de persones i coneixements que enriqueix tots els participants i, així mateix, contribueix a diversificar les despeses relatives a l’organització. De l’altra, no hi ha tampoc una temàtica fixa. Ben al contrari, el centre que acull l’encontre proposa un tema de recerca distint al de la trobada anterior, tot amb l’objectiu d’aportar noves visions i incorporar noves idees a temes més o menys consagrats en el panorama historiogràfic.
Els assistents escoltant una comunicació, en aquest cas la de Noelia Rangel
En aquesta ocasió, la seu de l’encontre ha estat València i el tema central ha sigut “La paysannerie et le monde rural au Moyen Age”. El taller comptà amb la participació de vuit especialistes en el món rural, procedents de les universitats esmentades més amunt, i també amb un bon nombre de doctorands –divuit en total– que estan duent a terme investigacions relacionades de manera més o menys directa amb el camperolat medieval. Perquè, en efecte, aquest és el tercer aspecte que atorga un caràcter distint a la trobada, pensada no com un congrés, un seminari o un col·loqui a la manera tradicional, on els grans investigadors monopolitzen el protagonisme, sinó com un taller de treball dels doctorands. Són ells els vertaders protagonistes, els que prenen la batuta i els que marquen el ritme del taller amb les seues intervencions, els debats i les posades en comú.
L'altre sector de la sala. El director de la Casa de Velázquez, Daniel Baloup, en primer terme
Hi contribueix encara més el fet de plantejar diverses sessions de treball en grup dels assistents, on poden intercanviar coneixements bibliogràfics, compartir les seues dificultats i les seues eines de treball en relació a la seua investigació i, sobretot, aportar les seues experiències a altres companys que estan duent a terme recerques més o menys semblants. És així com vertaderament el taller esdevé un lloc de trobada i de posada en comú que ofereix resultats ben profitosos de manera força ràpida, en només un dies de coneixença i convivència. I ací juga un paper molt important també la supervisió dels professors assistents, ben disposats a col·laborar amb els doctorands i a dirigir les sessions de treball per aportar una visió des de la maduresa que serveix per equilibrar la balança. Experiència i joventut, bona fórmula.
Dos dels ponents discuteixen sobre una imatge
A més a més, com podeu imaginar, la trobada estigué caracteritzada per la diversitat d’aportacions que es realitzaren al llarg de les intervencions. Divuit doctorands en són molts i cadascú venia d’un lloc diferent, amb tot el que això implica. Aleshores, durant els dies del taller es reuniren joves investigadors formats en tradicions historiogràfiques distintes, que parlaren dels aspectes socials i econòmics de la societat rural –des de les elits fins als esclaus i els serfs–, de conflictivitat, de l’organització del territori, d’arqueologia, d’iconografia i d’art, entre d'altres moltes coses. La diversitat d’aportacions féu ben fructuosos els debats, moments d’autèntic intercanvi d’idees i de punts de vista sobre la microhistòria i la macrohistòria, l’estructura de la família pagesa, les relacions polítiques, econòmiques i socials en les societats cristianes i musulmanes, els plans d’actuació arqueològica i la necessitat d’incorporar les anàlisis procedents de l’història de l’art, entre moltes altres coses.
Harca també hi va ser present, donant-nos a conéixer entre els assistents
I totes aquestes reflexions estigueren ben presents a les conclusions de les sessions de treball del taller, elaborades pels mateixos doctorands. Al meu parer, i crec que també al de la resta de participants, les conclusions principals foren dues. D’una banda, la necessitat de “repensar” el món rural i el camperolat, especialment els conceptes i les eines amb què ens aproximem a ell. De l’altra, la necessitat d’establir vincles entre totes les disciplines per oferir una visió el més completa possible de la societat rural medieval. Tot plegat, esperem que el consens establert entre tots els assistents done els seus fruits i, com he dit, en els pròxims anys siguem capaços de reflexionar, i molt, sobre el món rural, i de teixir els lligams necessaris per incorporar de manera progressiva tots els punts de vista possibles a l’estudi de les societats passades.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada