"Hem obert molt la nostra Universitat a places joves". Entrevista a Flocel Sabaté

Vicent Baydal
Com us vam anunciar en el darrer post, hui aprofitem per a presentar-vos l'entrevista que realitzàrem a Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida i principal organitzador de l'International Medieval Meeting celebrat a la mateixa ciutat catalana, al qual hem assistit recentment. La trobada ens va servir, a més a més, per enregistrar moltes altres entrevistes que anirem desgranant al llarg dels propers mesos, però volíem començar amb la de l'esmentat professor, atesa la seua relació directa amb tot el que ha envoltat la pròpia reunió. Va ser una conversa distesa i llarga, de més de mitja hora, en la qual vam parlar de molts diversos temes que toquen tant a la vida acadèmica com al futur de la nostra professió o la investigació historiogràfica. Començàrem per parlar de les claus de l'èxit del Grup de Recerca Consolidat Espai, Poder i Cultura, un dels més potents i puixants de tot l'estat espanyol, per passar, a continuació, a comentar la situació actual de la recerca davant la crisi econòmica actual i l'alarmant disminució de la inversió pública. Tot seguit, giràrem cap a les pròpies investigacions de Sabaté al voltant del concepte de feudalisme i la revolució feudal, sobre les quals apuntà nombrosos canvis de visió sobre la base de l'eixamplament heurístic produït en les darreres dècades per al cas català. I, finalment, xarràrem al voltant de la integració del medievalisme hispànic en les xarxes europees de recerca i de les sinergies ocasionades per l'esmentat congrés lleidatà, a banda de la nostra clàssica pregunta sobre la funció dels medievalistes en la societat actual. Sense més dilació, ací la teniu:

 

1 comentaris:

Joan Negre ha dit...

Una bona entrevista on s'hi reflecteixen algunes de les tares més remarcables actualment al món del medievalisme. No es tic d'acord però, en el model de meeting que està proposant el Dr. Sabaté, tot seguint el model del International Medieval Congress, bàsicament perquè hem pogut veure en aquestes dues edicions que te un gran problema. No som milers i milers de participants, és més, molts dels que hi van acudeixen el mateix dia i marxen en acabar les ponències, pel que la multiplicitat de sessions obertes fa que els assistents acaben sent els propis ponents i quatre colegues. Pense que no seria tan descabellat plantejar una mica més de restricció en quant a aquest tipus de sessions, i centrar les ponències i les comunicacions en els àmbits que l'organització decidixca, que ja són bastant amplis. És un problema que ja succeeix en molts altres congressos, com els CAA, i que es podria solucionar tal vegada plantejant, tenint en compte els interessos demostrats pel món de la recerca durant els anys anteriors, 7, 8 o 10 sessions amb ponents convidats, distribuïts durant tota la setmana i intercalar a aquestes ponències les comunicacions. Bé, simplement una reflexió... també poden seguir fent les coses com fins ara perquè, si alguna cosa funciona, per què tocar-la? com la vida mateixa.