Cuán largo me lo fiais
Entre els dies 5 i 8 de març de 2008 es celebrà a Lorca (Múrcia) el IV Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas, que va reunir a la ciutat murciana investigadors del món medieval provinents de diversos punts de l’Estat espanyol i també de l’estranger, tots ells menors de 30 anys. L’objectiu del simposi és posar en contacte un grup d’investigadors amb horitzons científics distints dins la historiografia medieval, amb la finalitat de donar a conèixer els temes d’investigació més actuals i també esdevenir un punt de trobada capaç d’aportar noves idees, recursos bibliogràfics i informàtics als ponents. Objectiu que s’assolí amb un èxit rotund a causa de la previsió i la tasca realitzada per l’organització i també pel caràcter dels assistents, perquè el debat i la discussió al voltant de temes historiogràfics foren presents des de l’arribada a Lorca fins l’acomiadament a l’estació, al davant d’un café, d’una cervesa o d’un bon plat de migas. Una bona experiència personal i científica, sens dubte, per recolzar la tasca investigadora d’un grup de joves que tot just comença ara a donar uns fruits molt sucosos.
Bona part del seguici de joves medievalistes arribà a Lorca la nit del dia 4 de març i des d’aquest moment els parlaments sobre història medieval i l’intercanvi d’experiències foren continus. Ja el dia 5 de març, després de la preceptiva benvinguda dels participants per part de les autoritats locals i d’un bon dinarot, s’iniciaren les sessions del simposi. Trencà el gel Susana Aparicio Rosillo –Universidad Pública de Navarra– que ens aportà una panoràmica molt exhaustiva de la política territorial pro-aragonesa en el Bearn, des dels temps de Gastó IV fins els Montcada, testimoni dels ordits familiars i polítics de la noblesa navarra a les dues bandes dels Pirineus entre els segles XI-XII. Més endavant, Vicent Baydal Sala –Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona– abordà els principals trets que caracteritzen el pactisme inicial dels territoris que conformen la Corona d’Aragó, especialment els primers anys de l’arribada al tron de Jaume II (1291-1293). Tot seguit Inés Calderón Medina –Universidad de Valladolid– ens oferí les directrius per seguir l’experiència vital de Pedro Peláez de Maia i Velasco Fernández de Soberosa, dos nobles portuguesos –possiblement d’origen gallec– al servei del rei de Lleó entre 1157 i 1187. Tancà aquesta primera sessió de treball Rodrigo Da Costa Dominguez –Universidad de Oporto, encara que d’origen brasiler– amb les contradiccions que s’establiren al món portugés del segle XV entre la usura i la pràctica del comerç, a més dels problemes i les solucions que s’arbitraren en l’economia creditícia abans i després de l’expulsió dels jueus.
El dia 6 de març les sessions començaren bon de matí amb la intervenció de Pablo García Acosta –Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, malgrat que és canari de naixement–, que ens aproximà a les tesis místiques i quasi prohibides de Marguerite Porete a través de l’estudi acurat de Miroir des simples ames, convidant els més rudes a pujar cadascuna de les escales de la virtut que ens aproximen a l’Amor i a la Divinitat, en definitiva, a la comprensió de la mística medieval pròpia de l’Europa central i septentrional. Tot seguit, el discurs canvià radicalment amb la intervenció de l’arqueòleg Iker Gómez Tarazgo –CSIC, Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma–, el qual ens oferí els resultats de la seua investigació en el despoblat medieval de Loranco (Burgos), una petita aldea d’època altomedieval, testimoni de les transformacions sofertes per la societat rural entre les estructures romanes i les feudals. Més endavant, Roberto González Zalacaín –Universidad de La Laguna, Canàries– presentà bona part de les conclusions que ofereix el seu treball d’investigació al voltant dels conflictes familiars a la Corona de Castella al final de l’Edat Mitjana, aplicats concretament al cas de Tenerife, en relació a la violència de gènere, els conflictes per les possessions materials i les disputes entre les famílies de l’elit que controlen el poder –hi ha coses que no canvien mai!
Després de prendre un café i interpel·lar alguns dels ponents al voltant de les tesis defensades a la taula, reprenguérem la sessió del matí amb la intervenció d’Óscar López Gómez –Universidad de Castilla La Mancha–, el qual ens dugué a fer una passejada pels espais d’opressió a Toledo a la baixa Edat Mitjana, és a dir, les presons de la ciutat, les seues estàncies, els mètodes repressius, els delictes i moltes altres qüestions que testimonien bona part dels aspectes de la vida quotidiana a les ciutats medievals. Quotidianitat que no abandonà els discurs de Jerónimo Méndez Cabrera –Universitat de València–, encara que des d’una altra perspectiva. El filòleg valencià ens introduí en el món escatològic i sexual de les dones medievals a través de l’anàlisi del «Col·loqui de dames», on una beata, una dama i una vídua conversen al recer de la catedral de València sobre la desafortunada vida amorosa i sexual de cadascuna d’elles.
Es féu hora de dinar i compartir amb els companys les impressions que els «predicadors» ens havien transmès durant el matí. Les xarrades del dinar, profitoses i molt útils historiogràficament, es convertiren en una continuació de la sessió del matí, però calgué tornar a la seu de Huerto Ruano i seguir amb la sessió de la vesprada. Era el torn d’Esther Martí Sentañes –Universitat de Lleida, encara que desenvolupa la seua tesi a Sardenya–, la qual aprofundí en el pactisme d’un dels territoris de la Corona d’Aragó i ens oferí una anàlisi prosopogràfica dels membres de l’oligarquia urbana que assisteix als parlaments sards i a les corts catalanes al llarg del segle XV, combinant l’estudi de l’actuació d’aquestes elits als càrrecs municipals i també en la representació del territori davant la corona. Després fou Nicolás Menéndez González –Universitat zu Köln, Colònia, Alemanya– l’encarregat de fer trontollar els fonaments de la catedral gòtica de Burgos. L’asturià ens proposà una crítica rotunda cap a tots aquells que en algun moment han defensat que les torres de la catedral de Burgos foren construïdes per Juan de Colònia, amb la finalitat de fer pal·lès la dubtosa procedència de l’alemany i també que no fou l’únic artífex de la construcció. Més endavant, Víctor Muñoz Gómez –Universidad de Valladolid– plantejà les directrius de l’administració senyorial i del govern urbà als territoris de Ferran d’Antequera i Leonor d’Alburquerque entre 1392 i 1421, els quals s’estenen al regne de Castella des de la frontera amb Navarra fins la frontera amb Portugal, fixant la seua atenció en la figura dels corregidors en l’entramat del govern municipal.
Aturàrem la sessió una altra estoneta per berenar i la reprenguérem amb la intervenció de Mario Orsi Lázaro –Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona– que exposà molt gràficament la formació de l’armada reial de Pere el Cerimoniós en la campanya de Sardenya (1354), amb una atenció especial al reclutament dels «vaguerosos e malendrins» i «ballesters bons e bé atreçats», tot un terratrèmol al regnat del Cerimoniós. Tancà la sessió de la vesprada el narrador d’aquesta crònica, Vicent Royo Pérez –Universitat de València–, el qual dugué humilment la petita població de Culla (Alt Maestrat, Castelló) fins la internacionalitat d’un simposi d’aquestes característiques a través de l’estudi de la fiscalitat municipal i les finances locals del lloc entre 1398 i 1407. En aquesta petita aldea els membres que formen l’equip de govern s’encarreguen de dirigir la política econòmica del lloc, amb una sèrie de mecanismes fiscals que es sustenten fonamentalment en la peita i en el recurs als censals per poder afrontar les inversions dirigides a millorar el benestar dels veïns, mantindre l’administració local i, sobretot, pagar al senyor, al rei i als creditors censalistes, vertaders beneficiaris del desenvolupament del sistema fiscal municipal. L’aridesa del tema escollit, tanmateix, no allunya els resultats de la investigació d’aproximar l’historiador al camperol, a la petita comunitat rural i al seu comportament col·lectiu i també individual. El debat conclogué la sessió vespertina i tots marxàrem a pendre una cervesa i a sopar al Paso Azul, que ens ho havíem guanyat de bona veritat.
L’endemà anàrem a conèixer Lorca, que també paga la pena, malgrat el fort vent que intentava sabotejar la nostra visita a La fortaleza del sol. Començàrem el dia amb un recorregut pel Museu Arqueològic de la ciutat, on coneguérem bona part dels secrets que s’amaguen al davant i al darrere de l’organització de l’edifici i del seu contingut. Després, una passejada al voltant de les restes de muralla que es conserven i que s’estan excavant amb molt diligència ens permeté descobrir l’articulació de l’entramat medieval de la ciutat i les modificacions –destruccions– que l’home és capaç d’infringir al patrimoni urbanístic. Ja per la vesprada ens dirigírem al castell que domina la ciutat i les dues valls que ací conflueixen. Territori de frontera durant molts segles, la fortalesa esdevé el baluard defensiu de la ciutat i de la població que hi viu des d’una posició privilegiada. La màgia dels segles medievals, especialment de l’època d’Alfons X el Savi, impregna tots els racons del castell i a nosaltres mateix, gràcies a la diligència i el bon treball del director de la visita i artífex de la posada en valor del monument, Juan Francisco Jiménez Alcázar. Cal anar-hi almenys una vegada en la vida.
I finalment el dia 8 de març emprenguérem la sessió que posà fi al simposi. Les encarregades de cloure’l foren dues investigadores amb alguns anys d’experiència al darrere. Amparo Rubio Martínez –Universidad Complutense de Madrid– exposà amb una claredat esfereïdora l’estructura fiscal dels dominis territorials de l’arquebisbat de Santiago de Compostel·la i la senyorialització d’un impost reial a aquestes terres, fruit d’una llarga investigació. Tancà la sessió i, per tant, el simposi Concepción Villanueva Morte –Universidad de Zaragoza–, la qual ens dugué a fer un passeig pels diversos territoris i també alguns personatges del regne d’Aragó en temps de Jaume I, a través de la crònica «El llibre dels feyts». Comptat i debatut.
Després ja ens assaltaren les presses, perquè molts havíem de marxar de seguida. Perdoneu aquest humil narrador si en algun moment ha oblidat alguna qüestió d’una importància vital en el contingut de les ponències, però... Si voleu més informació consulteu les actes que sortiran ben prompte (això ens asseguraren). Paga la pena fer-se amb elles, perquè de segur que són molt més interessants que el s’ha pogut transmetre ací.
Tot això a banda, cal dir que ha estat una experiència realment molt valuosa, almenys per al narrador, un dels membres més joves del grup. La interacció entre joves investigadors provinents de diversos llocs i tradicions historiogràfiques ha estat útil per conèixer el panorama científic en què es mou o es mourà la investigació ens els anys propers i, sobretot, ha estat profitosa per posar en contacte un grup d’incipients científics d’una qualitat humana extraordinària que espere tornar a veure molt prompte. I tot això sota l’atenta ullada d’un director d’orquestra exquisit, que ha sabut reunir-nos en un bell emplaçament per mostrar-nos les diverses sortides que l’experiència vital ens pot deparar. A tots ells, la meua gratitud i les meues felicitacions. Salut.
Com sempre a final del curs acadèmic, acaba d'aparèixer el Butlletí de l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Serveix per a donar eixida als primers fruits de les tesines dels doctorands, per a contactar amb altres professors tot demanant la seua participació a través d'escrits o entrevistes, i per a fer balanç de l'activitat del curs.
