Si l'any passat dèiem que arribàvem esgotats a la fi del curs acadèmic, en línia amb el pessimisme que s'albirava per al futur de la recerca científica en general, enguany la sensació continua aprofundint-se. Només un de nosaltres compta actualment amb finançament estable per a desenvolupar les seues investigacions a l'estranger, mentre que la resta ens debatem en eixa terrible fase de redacció de la tesi en què no es compta amb ajuts econòmics -ni se'n preveuen durant molt de temps. És per això que, com ja explicàrem fa un parell de mesos, hem hagut de reduir la intensitat en la publicació de posts, a un setmanal, tot i que encara hem pogut mantenir un bon ritme anual, que supera la setantena de textos, amb un parell sobre la llengua dels musulmans i la identitat col·lectiva dels cristians del regne de València que han entrat en la llista de les cinc entrades més populars. En aquest sentit, també ha estat important la intervenció de diversos col·laboradors nous, fins a vuit investigadors diferents, als quals tornem a agrair públicament la seua participació i la possibilitat que ens han oferit de conèixer nous enfocaments sobre la història medieval: els historiadors i arqueòlegs Ignasi Mangue, que ens va informar del projecte digital sobre la Reial Sèquia de Montcada de la Fundació Assut, Diana Pelaz, sobre el poder de les dones en la Castella del segle XV, Júlia Jordà i Agustí Campos, sobre el nou projecte de divulgació històrica de Clapir. Joves Historiadors Valencians, André Luiz Bertoli, sobre la cavalleria portuguesa cinccentista, Joan Negre, sobre la Tortosa andalusina, i Miquel Mezquida i Irene Monllor, sobre el "donzell" d'Olba.
Igualment, també hem pogut publicar algunes de les entrevistes que hem anat fent a diversos historiadors d'arreu del món, com ara Paul Freedman, Bruce Campbell, François Menant, Helena Kirchner, Maribel Fierro i Bas van Bavel. Amb tot, les entrevistes més vistes de caràcter internacional continuen sent les de James Casey, Pierre Guichard i Christopher Dyer, mentre que les de nivell estatal es reparteixen entre les d'historiadors dedicats a la Corona d'Aragó (Antoni Riera, Antoni Furió i Ramon Pujades), a Castella (Francisco García Fitz, Pascual Martínez Sopena i Ana Rodríguez) i a Alandalús (la mateixa Maribel Fierro, Antonio Malpica i Virgilio Martínez Enamorado). És de destacar també l'interès pels vídeos relacionats amb Harca o els diversos documentals que hem pogut difondre, com Anatomia d'un rei, sobre Pere el Gran, o Joanot i Tirant, entorn de la novel·la valenciana més universal, del segle XV. A més a més, la relació amb tots vosaltres s'ha pogut mantenir ben viva a través del nostre creixement en les xarxes socials, amb més de 1.130 amics al facebook, més de 300 seguidors al twitter i més de 630 a la pàgina del Grup Harca, a la qual us tornem a convidar si encara no esteu agregats, ja que constitueix la nostra principal eina de comunicació ara per ara.
Altrament, en consonància amb la situació acadèmica esmentada adés, la nostra producció científica s'ha vist minorada al llarg de l'any. Amb tot, en conjunt hem publicat ni més ni menys que quatre llibres (La croada d'Almeria, 1309-1310, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), Els registres notarials de Miquel Llagària. Sueca, 1541-1552 i Carta de poblament de Beniopa, 1611-2011), vuit capítols i set articles, al temps que continuem amb la intensa coordinació del nostre primer llibre editat en anglés, en col·laboració amb investigadors dels Països Baixos, sobre les elits camperoles premodernes. Així mateix, hem impartit ponències i seminaris a Barcelona, Madrid, Girona, Lleida, Cadis, Càceres, València i Gandia, i en breu ho farem al nostre congrés internacional d'enguany, el Rural History 2013, que la European Rural History Organisation celebrarà a la ciutat de Berna (Suïssa), del 19 al 22 d'agost vinents. En concret, hi organitzem (sessió 43) i participem (sessió 17) en dues sessions sobre el paper de les terres comunals en diverses regions europees premodernes i sobre les elits rurals, amb col·legues britànics, flamencs i alemanys. Esperem poder continuar així la nostra formació i afany de recerca en diversos àmbits de la història medieval valenciana i europea amb l'esperança -segurament poc fundada- que això contribuïsca a comprendre millor la nostra societat i millorar-la. Nosaltres continuarem fent arca -que enguany hem sabut que s'escriu sense "h"- i tornarem per ací al setembre. Molt bon estiu a tots!
Els congressos d'Harca en els darrers quatre anys. Malgrat tot, continuem estant presents a Europa
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada