El “donzell” d’Olba (Aragó)

Miguel Mezquida Fernández

Irene Monllor López

arqueòlegs

La intenció del nostre article no és només donar a conèixer als especialistes i al públic en general el Donzell d’Olba. Un donzell que, pel que sembla, ha estat oblidat durant molt de temps, encara que no pels veïns de la localitat (que ens el van mostrar i es van preocupar per la seua protecció). Volem, a més, assenyalar la importància d'aquest element arqueològic com a font històrica d'excepció per a la localitat d’Olba i la comarca de Gúdar-Javalambre, i segurament per a la província de Terol i tot l'Aragó. La seua importància rau en el fet que ens parla dels primers colons cristians instal·lats després de la conquesta de la zona als musulmans, o almenys de les primeres elits feudals dominants. Però, al mateix temps, aprofitant aquesta oportunitat, volem deixar constància de l'estat de conservació en el qual es troba i de la imperant necessitat de portar a terme accions indirectes per a propiciar la conservació futura d'aquest element d'indiscutible valor patrimonial.

Es tracta d'un cas d'urgència en el qual convindria actuar immediatament davant l'amenaça dels diferents agents de deteriorament. Aquestes primeres accions de salvaguarda podrien completar-se en un futur amb treballs d'intervenció directa, que podrien fins i tot estudiar l'opció de reubicar el "Donzell" en un lloc més idoni. En darrer terme, però no menys important per això, ens agradaria cridar l'atenció sobre la rellevància d'aquesta lauda medieval com un atractiu més per a l'arribada de turistes a la zona des d'aquest mateix moment, mentre treballem en la seua posada en valor i integració dins de diferents rutes de visita al patrimoni cultural i natural de la vila i terme d’Olba.

L'element patrimonial en qüestió, com dèiem, és una lauda sepulcral medieval, d'estil proto-gòtic, probablement emmarcada en una forqueta cronològica que situem entre l'inici i la meitat del segle XIII. Pel que sembla, el “Donzell” està descontextualitzat, en trobar-se formant part de la base d'un mur extern de l'Església parroquial de Santa Caterina d’Olba, Terol. Aquest mur se situa paral·lel al mur posterior del Multiservei rural “El Mijares”, formant un estret carreró de tot just un metre d'ample; a tan sols uns metres de l'antic cementeri de l'església (avui en la seua majoria desaparegut), com hem pogut confirmar després de la identificació de restes òssies humanes en la terra que emplena les jardineres del pati interior del Multiservei, pel qual s'accedeix al carreró. El lloc exacte de procedència és desconegut, encara que possiblement, allò que va poder ser la tapa d'un sepulcre, segurament va estar situada en la zona funerària a la qual abans fèiem referència. Encara que cap la possibilitat que fóra traslladada fins a la seua ubicació actual provinent del pròxim castell d’Olba. De qualsevol de les formes, sí que resulta evident que va ser reutilitzada com a element constructiu durant les obres del temple parroquial barroc entre els segles XVII-XVIII.

Pel que fa a la descripció, la coberta del fèretre és monolítica, de base rectangular, amb una figura masculina jacent en alt relleu. Al trobar-se encaixada en el mur no podem concretar la seua profunditat, a més la seua disposició original està alterada. La figura, possiblement, representa al difunt inhumat en el sepulcre (no trobat). Atenent al seu abillament, podem determinar que es tracta d'un cavaller pertanyent a l'elit social de finals del segle XII i principis del segle XIII. El retrat escultòric del difunt es disposa en posició decúbit supí, amb el cap sobre un coixinet engruixat, decorat en els seus quatre extrems per pompons (molt erosionats). Es distingeix una línia en la part dreta del rostre que podria indicar el perfil de la barba. Els braços es flexionen prenent en les seues mans una espasa enbeinada disposada de manera paral·lela a la seua cama esquerra, sobre el seu cos. La mà dreta queda a l'alçada del cor, i sota ella se situa l'empunyadura; mentre que la mà esquerra està al costat del fil enbeinat de l'espasa a l'alçada de la corretja. Sobre la seua cama dreta, paral·lelament, se situa una daga menuda. Vesteix saia o gonella curta (per sota els genolls) dividida amb una corretja (que cau entre el fil de l'espasa llarga i la daga), amb sanefa en la vora del baix. Les cames, possiblement cobertes per calces, es disposen de manera paral·lela lleugerament entreobertes. Destaca la pèrdua d'ambdós peus a l'alçada dels turmells.

Atenent a les dates de conquesta i colonització d'aquesta zona de Terol (entre 1200 i 1250) i, tenint en compte les donacions i vendes de territoris a cavallers feudals en la Vila d’Olba, la coberta decorativa del sepulcre de funció funerària-religiosa-commemorativa pot ser contextualitzada entre el principi i la meitat del segle XIII. El lamentable estat d'erosió superficial que presenta dificulta una lectura detallada dels detalls ornamentals en la representació; però podem apuntar que possiblement es tracte d'una escultura funerària proto-gòtica. Encara que manté certes característiques arcaïtzants com el hieratisme i la frontalitat, característica del període romànic, s'insereix en un marc cronològic de transició estilística al Gòtic Primitiu. Entre les patologies més visibles podem observar la pèrdua de fragments de material petri per erosió (micro-perduda), despreniment (macro-perdudes o llacunes) de parts significatives com els peus, micro-fissures i esquerdes. Destaquen dues causes de deteriorament: el sistema de desguàs de la coberta superior (pertanyent a l'Església parroquial) i la descontextualització de l'obra en si, situada en posició lateral i no en la seua posició originària decúbit supí. Amb això, el material base del “Donzell”, la roca arenosa, tendeix a ser més inestable i fràgil. A més, podem apreciar variació cromàtica per la presència de colònies d'organismes (biodeteriorament) i danys d'origen antròpic. Recentment s'han detectat (per part dels propietaris del Multiservei) pràctiques relacionades amb l'extracció de fragments petris del mur en el qual s'encaixa la tapa del sepulcre, just en la zona perimetral. Aquests fets poden respondre a l'interès per determinar la profunditat del bloc lític, possiblement amb la intenció d'espoliar la lauda.

Després de tot el que hem exposat en relació a l'estat de conservació del “Donzell”, creiem oportú fer una proposta de conservació preventiva que consistiria en el cobriment i instal·lació d'un nou sistema de desguàs en la coberta de l'Església, únicament en la zona d'influència sobre l'escultura. Es tracta d'un cas que precisa d'una urgent intervenció. Si no es desvia el sistema de desguàs i es protegeix l'obra de l'acció dels diferents agents de deteriorament (agents presents per la ubicació a la intempèrie de la peça), el volum de l'escultura acabarà per desaparèixer a causa de l'erosió continuada. La peça deixarà de tindre lectura i es perdrà físicament. Resultaria convenient instal·lar una coberta sobre l'escultura com a mesura de conservació preventiva. Una planxa d'algun polímer resistent, entre les volades d'ambdós edificis, podria ser una solució econòmica i eficaç. Aquest cobriment parcial del carreró pot afavorir la conservació del Donzell d’Olba, encara que, posteriorment, convindria plantejar un pla d'intervenció directa sobre l'escultura amb finalitats restauratives i potser un pla de reubicació per a una conservació en millors condicions.

Nota del Grup Harca: Aquest post és una col·laboració de dos autors convidats, a qui públicament agraïm el seu treball per a la difusió de la història medieval. Aquest article es va publicar originàriament en castellà en el número 1 de la revista La Linde (2013), p. 90-96.