Perquè tu ho vals

Frederic Aparisi Romero

La setmana passada alguns periòdics (els uns, els altres, els de més enllà i encara els de l'altra banda) i fins i tot l’europapress es feien ressò d’una notícia més pròpia d’un capítol del CSI Miami, per allò d’anàlisis bioquímiques, que d’una investigació científica. I el més preocupant no és el fet que la premsa en done testimoni, el més fort i el més sagnant per a les nostres butxaques és que es tracta d’una recerca finançada amb diners públics. En efecte, hom podria entendre la notícia si forem al davant d’un projecte finançat per qualsevol marca de productes per als cabells (no cal dir noms...) però que les institucions públiques destinen, en el context que estem vivint, recursos per a esbrinar si Pere el Gran es tenyia els cabells em sembla de totes totes fer el mec. Podem resumir la notícia bàsicament dient això, que Pere el Gran i la seua nora, Blanca d’Anjou es tenyien els cabells.
Ell era un home alt i fort, (res nou, sabent qui era el seu pare...), amb tumor benigne al cap i sembla que no sabia muntar molt bé a cavall, la qual cosa resulta del tot inacceptable per als periodistes (bé, ni Zapatero ni Camps saben parlar cap llengua estrangera –alguns dubten si les pròpies- i a ningú li sorprèn... no sigam tan exigents, per favor, i si damunt els morts no es poden defendre menys encara!). Els estudis sobre el cos de la reina han revelat que tenia un ull de poll al peu dret, i és que l’ofici de ser reina és molt dur!. El que cap periòdic ha mostrat, i heus ací la raó ddel post, és la conclusió més important de la recerca, el paregut força raonable entre la reina Blanca d’Anjou i Isabel Pantoja! Ara podrien fer un estudi d'ADN, i fins i tot podrien pagar-li a la cantaora per prestar-se a aquest experiment de la ciència...
Per descomptat, millor que se’n parle, però, a quin preu? Quina és la productivitat d’aquest projecte de recerca? I posats a estudiar morts, perquè dos reis? Perquè no estudiar cementeris medievals on hi haurà un major grau de representativitat de la societat d’aquell temps? Quina imatge està donant-se de la nostra professió? Al remat, tindran raó aquells que pensen que la història només té a veure amb el passat i que no deixa de ser un fulletó. En aquest sentit, damunt, els que han fet les anàlisis, els que han donat la notícia no són historiadors sinó químics i gent d’aquest món els que han rebut els diners per fer, bé, això sí, el seu treball. O siga, que a més de tirar pedres sobre el nostre propi sostre no rebem els cacaus. Però quin és el significat real de tots aquests descobriments? Molt bé, Pere el Gran es tenyia els cabells, però per què? Perquè li ho havia dit la dona o perquè s’havia equivocat agafant l’ampolla del xampú amb la del colorant? Per a què? Per a una boda o per a tots els dies? Per a diferenciar-se de la resta o per a marcar tendència? I quan? En vida o ja mort? Forma part això d’un ritual funerari? I altra vegada, és això una pràctica de diferenciació social? I pel que fa a les despeses, què podia costar tenyir-se els cabells? Era, en funció del preu, un hàbit reduït a un sector de la població o el podem trobar entre sectors més amplis? Ja vegeu si hi ha qüestions que es poden derivar de l’anècdota.
No hi ha dubte que aquests tipus d’iniciatives poden ser interessants, però han d’anar acompanyades d’una política de difusió de la recerca historiogràfica. Alguna cosa tan ximple com enllaçar amb les darrers publicacions sobre Pere el Gran, como ara la de Stefano Maria Cingolani, Pere el Gran. Vida, actes i paraula o entrevistes als propis investigadors. Caldria deixar de presentar la història com una successió d’anècdotes i de notícies intranscendents.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti, que bo lo de la Pantoja XD

Alicia ha dit...

Pense que s'està donant massa ressò a la notícia que ha tret la premsa en si, sense haver consultat l'informe químic. Vull dir que potser els periodistes només han recalcat el més "groc" de la notícia (i no ho dic pel color dels cabells dels protagonistes de l'estudi).. Deixem la història per als historiadors, i als periodistes... el que siga que facen...