A propòsit de la “Reconquista” i la “Guerra Santa”: Entrevista a Francisco García Fitz

Vicent Royo
El passat mes d’abril, en el marc del VI Curso de Especialización de Historia Medieval. Nobleza, caballería y hombres de armas en la sociedad medieval (ss. XIII-XV) que tingué lloc al monestir de Santa Maria de la Valldigna (la Safor), tinguérem l’oportunitat de conversar una bona estona amb Francisco García Fitz, professor d’història medieval de la Universidad de Extremadura. Expert en la guerra als segles medievals, la seua recerca ha tingut un eix vertebrador que l’ha convertit en un dels màxims especialistes a l’àmbit peninsular: el paper de la guerra en la frontera entre cristians i musulmans. Qüestions com la ideologia dels poders factuals en relació a la guerra, l’art i les tècniques militars, l’anàlisi de batalles concretes en els seus múltiples aspectes i les seues repercussions posteriors en el procés de conquesta i colonització d’Alandalús, el paper de la dona a la guerra i moltes altres són ben presents en les seues recerques. Hi ha, tanmateix, dos subjectes que han articulat la seua trajectòria investigadora. Hi ha, d’una banda, el vell concepte de “reconquista” i, de l’altra, el renovat en els últims anys de “guerra santa”.

En efecte, la conversa amb García Fitz serví per veure com un tema que podríem considerar tradicional, com és el de la guerra, ha estat capaç de renovar-se constantment i assentar-se a la base de l’explicació de la societat medieval. De fet, en paraules del mateix García Fitz, la societat occidental no s’entendria sense el paper que desenvolupa la guerra. El fet bèl·lic és, per tant, un dels motors de la societat medieval. I açò és especialment perceptible als regnes peninsulars, ja que la presència de la frontera amb els musulmans d’Alandalús esdevé l’eix vertebrador de les societats cristians al llarg de tot el període medieval.

A partir d’aquestes idees surten a la llum els dos subjectes que hem esmentat abans. Carregat d’un fort component ideològic que recorda la historiografia espanyolista més retrògrada, el concepte de “reconquista” és encara ben viu entre els medievalistes no solament estrangers, sinó també espanyols, per referir-se al procés de conquesta i colonització. De la seua mà apareix un altre concepte que en els últims anys ha pres molta força per a referir-se a dit procés, especialment entre els historiadors francesos. Es tracta de la “guerra santa”, que ens introdueix en un univers on predomina l’anàlisi de les ideologies polítiques dels segles medievals, dels discursos que emanen de les instàncies de poder del moment per justificar la conquesta dels territoris veïns.
Introduïts breument els dos punts principals de l’entrevista a Francisco García Fitz, deixem que siga ell mateix qui, a través de les seues paraules, ens presente de manera més detinguda els temes que hem esbossat ací. Només ens resta agrair-li la seua predisposició per concedir-nos uns minuts del seu temps –al final d’un intens dia de conferències– i esperar que pugueu gaudir de l’entrevista.