Ja tenim ací les vacances de Pasqua, que per a uns és temps de viatjar, descansar o menjar-se la mona, mentre que per a d'altres és un bon moment per romandre a casa i avançar treball endarrerit. Per aprofitar el temps lliure que tingueu, vull aprofitar aquest post per a recomanar als interessats en l'edat mitjana una sèrie de documentals centrats en aquest període, que una vegada més podreu trobar a la gran plataforma de vídeos que és Youtube.
Es tracta d'una sèrie italiana produïda per Venicefilm, que ací podreu veure en castellà perquè es va emetre pel Canal de Historia. Hi ha molts documentals a Youtube sobre l'edat mitjana, de diversa qualitat, però aquesta sèrie la recomane especialment perquè fuig dels tòpics sobre personatges, historietes i croades als que ens tenen acostumats la major part dels documentals anglosaxons, i d'una manera divulgativa es centra sobretot en la història econòmica i social. Així, es demostra que un bon treball en fotografia i un bon pressupost per a recreacions històriques no estan renyits amb la qualitat historiogràfica de la informació aportada, presentada a més d'una manera didàctica i entretinguda.
Crec que alguns dels capítols, fins i tot, poden ser emprats com a material acadèmic d'ensenyament als instituts o als primers cursos del Grau, ja que inclou entrevistes a historiadors que podríem qualificar de primera fila, almenys a nivell italià. El capítol número 5, per exemple, dedicat als castells, tot i que pel títol puga semblar un recull d'històries d'assalts a castells, en realitat dedica els primers 20 minuts a explicar els orígens del feudalisme i del fenomen que coneguem com a incastellamento, i posteriorment l'estructura dels castells, a vida al seu interior, etc. Mentre que el capítol 3, per la seua banda, també molt recomanable, és quasi una classe d'història agrària italiana, i per extensió de l'Europa Occidental, tant de l'Alta com de la Baixa Edat Mitjana.
En definitiva, doncs, i sense més dilació, a continuació els teniu a la vostra disposició, acompanyats del breu resum dels capítols aportat per la productora.
1. Fe, ciència i màgia
La fe i la religió institucional, la màgia i la ciència, la creació de les universitats i el desenvolupament de nous coneixements són algunes de les qüestions més importants de l'Edat Mitjana. En aquella època, els aspectes de la vida estaven inextricablement units a la religió. Alhora, mentre l'Església es consolidava com l'entitat institucional i civil de l'època, en les àrees rurals encara es portaven a terme rituals pagans i es practicava la màgia, que es considerava una font vàlida de coneixement intel·lectual. A partir del segle XII es creen les universitats, com la de Bolonya i Pàdua, que es converteixen en una nova forma de desenvolupar i estendre el coneixement.
2. Ciutats, mercaders i artesans
Durant els segles de les invasions bàrbares es va produir la destrucció de les ciutats romanes i va començar un període de declivi. Cal esperar fins als segles IX i XI perquè la ciutat torne a contar amb un sistema econòmic i administratiu central. Els diners comencen a circular en la ciutat i és en ella on emergeix la figura del mercader. La ciutat, plena de places, carrers bulliciosos, artesans, ordres fraternals i tavernes, és un lloc caòtic i alegre. La muralla és el símbol de la ciutat: un element indispensable per al seu defensa, així com un símbol físic de la seua identitat col·lectiva. En els segles següents, la ciutat és essencial per al desenvolupament de la cultura, ja que és ací on floreixen les universitats.
3. Pobles, rites i tradicions
La família camperola es caracteritza pel seu particular mode de vida. La presència de monestirs ajuda a l'establiment de la religió cristiana en les zones rurals, encara que persisteixen les pràctiques paganes. La vida diària és molt dura: es produeixen fams amb freqüència, així com terribles epidèmies. És molt difícil controlar l'entorn només amb les mans i uns pocs habitants. No obstant això, a partir del segle XI, grans extensions de terres pantanoses són transformades en terra cultivable, el que ajuda a l'augment de la població.
4. Amor cortesà, cavallers i tornejos
La societat medieval és fragmentada i violenta, està dominada per la figura del cavaller, el qual dedica gran part del seu temps a l'entrenament militar i a la guerra. Es tracta també d'una figura simbòlica, un punt de referència ètic per a tota la societat. Al costat d'aquesta figura, que encarna la fortalesa, el valor i la lleialtat masculina, es desenvolupa altra, la de la dona sublim, noble i etèria, quasi inassolible, objecte de veneració. És la figura d'una dona pura, per la qual el cavaller està disposat a enfrontar-se a tot tipus de perills i desafiaments. Al costat d'aquest ideal cavalleresc, Europa desenvolupa la seua pròpia idea de cavalleria religiosa, organitzada en ordres militars, els membres dels quals són, al mateix temps, soldats i homes de fe.
5. Castells, setges i conflictes
Amb la caiguda gradual de la dinastia carolíngia, comencen a aparéixer milers de castells. Són la prova d'un nou ordre, que s'articula entorn de menuts centres de poder, que dins d'una xarxa impenetrable controlen tota la terra. Ràpidament, els castells no només desenvolupen una funció militar, sinó també una funció simbòlica de la vida pràctica. En qualitat de representacions permanents de poder, els castells constitueixen els centres en els quals es desenvolupa una vida intensa i organitzada. Són autèntics microcosmos humans, poblats per tot tipus de gents nobles, soldats, serfs, o artesans, el treball dels quals reflecteix la vida tant civil com militar.
6. L'home medieval: pensament, cultura i temor
L'època medieval està dominada pel paper central que ocupa la religió cristiana. L'estructura eclesiàstica organitza també les vides en la societat, vigilant la vida civil i el treball. L'Església legitima l'organització secular del poder carolingi, gràcies al fet que és l'única representant de Déu en la Terra. No obstant això, a pesar d'aquest ferri control, l'època medieval no és un període d'immobilitat social i política, sinó una era on es forgen les idees i innovacions que més tard maduraran en l'edat moderna. En l'últim segle de l'edat mitjana, es produeix un canvi de perspectiva que col·loca a l'home en el centre de la creació, al mateix temps que afirma la seua independència i, d'aquesta manera, l'allibera cada vegada més del control que exerceix l'Església.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada