Que la cultura i la investigació avancen -o simplement es mouen- a cops d’aniversaris, malauradament, no és cap novetat. I així, com ja fa temps que el món és món, ara i adés tenim aniversaris que són l’excusa per a reunir científics i fotografiar polítics. El 2012 ha estat, i encara és, l’excusa per recordar dues efemèrides ben relacionades entre sí i transcendentals per a la història de la corona d’Aragó: el Compromís de Casp i la mort d’Alfons el Vell, esdevingudes, com sabeu, el 1412.
Del primer fet, s’han dut a terme un ampli elenc d’activitats científiques arreu dels territoris de la Corona d’Aragó, d’entre els quals cal destacar, sens dubte, la celebració del XIX Congrés d’Història de la Corona de Aragó. Com que jo no hi vaig ser, tampoc vos puc donar massa detalls. No paga la pena dir que òbviament la temàtica no era altra que el Compromís de Casp, tot i que a fi d’integrar els col·legues d’història moderna la temàtica incloïa els canvis dinàstics posteriors fins a la seua eliminació per la força de les armes -no ho oblideu- el 1707. Allò bo i millor d’açò, també és veritat que no podia fer-se d’una altra manera, és que el congrés va celebrar algunes sessions a la mateixa ciutat de Casp, amb el modest impacte dinamitzador que això té sobre el món local. A València també s’ha fet alguna cosa. La institució Alfons el Magnànim, sempre amb recursos que esmerçar, organitzà un «Congreso internacional» per a tractar la participació dels valencians en l’esmentat compromís de Casp i el Cisma d’Occident, vigent el 1412. En realitat, i com podreu concloure del títol, la trobada no era més que una excusa per parlar, de nou, sobre la persona de sant Vicent Ferrer.
 |
| Escut d'Alfons d'Aragó |
La segona efemèride de la que volia parlar-vos és la mort d’Alfons el Vell. Ací podreu saber més d’aquest personatge encara que trobareu la seua biografia quasi al final del post. No us sorprendrà que aquesta data haja passat desapercebuda per a la major part de les institucions valencianes, de dalt a baix: a l’ajuntament del cap i casal li fa nosa aquesta classe de personatges de moralitat dubtosa i de catalanitat òbvia. La Institució Alfons el Magnànim, controlada per Ricardo Bellveser, com ja hem vist, consagra els diners de tots a consagrar el record i la memòria únicament d’uns personatges històrics. Clar està que si el bo i savi sant Vicent Ferrer no recolzà el duc Alfons en la seua pretensió al tro seria per la moral d’aquest home. De la Generalitat Valenciana, millor no parlem, que prou tenen amb pagar les factures de la F-1. A l’Arxiu del regne de València, desprès del comiat d’un fum de bona gent, els que queden es limiten a complir amb l’expedient. Cap modesta exposició ni sobre la mort d’Alfons el Vell ni tampoc sobre el seu arxiu que ells custodien, encara que també és veritat que no han fet res per recordar el compromís de Casp.
 |
| Alqueria de Cotalba, comprada per Alfons el Vell a l'aljama per aixecar el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Foto de Ramon Belenguer |
Així, doncs, davant la desídia de les gran institucions nacionals ha estat el món local qui ha salvat una mica els mobles. El principal problema que enfronten és la dispersió de recursos. Sembla que les terres valencianes que integraven el gruix de l’estat senyorial d’Alfons d’Aragó no han estat capaços de bastir un conjunt d’actes que es complementaren entre sí. En altres paraules, crear sinergies a fi d’estalviar recursos i donar a la ciutadania un producte cultural de qualitat. Diguem-ne que Gandia, Dénia, Xàbia, Villena i Aiora han anat cadascuna a la seua. Que conste que no mire d’assenyalar culpables sinó més aviat assenyalar el problema. Xàbia, Villena i Aiora sembla que no han fet res -res vol dir res- en relació amb aquesta data. En canvi, Dénia ha dedicat el seu premi d’investigacions locals a la figura que ens ocupa. Prompte veurà la llum el treball del col·lega Bernardo Tomàs Botella El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo: rentas y poder señorial. Sense deixar la vila comtal, el polifacètic amic Josep Gisbert va organitzar entre el 8 i l'11 de maig un cicle historio-gastronòmic anomenat “la Taula del Comte”. La proposta, en col·laboració amb el restaurant La Seu, a Dénia, consistia en reproduir alguns dels menús que el propi Alfons el Vell va degustar a la seua taula. Si la iniciativa ja era força interessant només amb aquesta recreació a mans de la coc del restaurant, Diana Cervera, Gisbert hi va afegir la participació d’experts en ceràmica medieval, iconogràfica culinària medieval i en l’instrumental de la cuina. Així, doncs, hi prengueren part Vicent Lerma, arqueòleg del Servei d'Investigació Arqueològica Municipal de València; Jordi Rovira i Port, i Àngels Casanovas i Romeu del Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, a més del propi Gisbert.
 |
| Diana Cervera, Josep Gisbert, amb Pepa Font, regidora de Cultura de l'aj. de Dénia. |
A Gandia, la capital de l’estat senyorial d’Alfons el Vell, els actes han estat diversos, uns de caire lúdics i altres amb un vessant més científic, però sempre amb una voluntat divulgadora. Entre els primers destaca la fira i festes de 2012 que es va dedicar a la memòria d’Alfons el Vell. Per això es van engalanar els principals carrers del centre històric de la ciutat amb decoració, suposadament, medieval. A les principals entrades de la vila foren col·locades unes portes de material de falla que imitaven una muralla de l’edat mitjana. Despeses curioses, si més no, en temps de crisi. En el vessant científic, la institució responsable no ha estat l’Ajuntament sinó, més aviat, el CEIC Alfons el Vell. Per a començar es va presentar el llibre LLetra a sa filla Joana, de càstig e de bons nodriments, l'edició i estudi de la qual ha estat a cura de Rosanna Cantavella.
També ha estat reeditat el llibre biogràfic de Jaume Castillo Alfons el Vell. Duc Reial de Gandia (1332-1412). La reedició s’ha fet en format pdf i d’accés lliure ací. En passar l’estiu s’han reprès les activitats. Així, en el marc de la Fira i festes’12 va tindre lloc una exposició amb el títol Alfons el Vell, duc reial de Gandia (1332-1412) coordinada pel propi Jaume Castillo i amb la col·laboració entre d'altres de Juan Vicente Garcia Marsilla i Josep Gisbert, sobre la vida i el temps d’Alfons d’Aragó. Finalment, hui mateix comença un cicle que repassa i aprofundeix en la figura del primer duc de Gandia. Hi participem diversos investigadors que hem dedicat part de les nostres recerques a aquest període. La conferència que obri el cicle corre a càrrec dels col·legues Vicent Olaso i Carles Miret que analitzen les obres que Alfons el Vell va dur a terme a la ciutat i que, encara hui, marquen la fisonomia del casc antic de Gandia. Ací teniu el programa.
Estaria bé que totes aquestes activitats científiques feren corregir el greuge històric que encara hui els governants de Gandia continuen dedicant a qui va ser el primer duc de la ciutat, del qual ja vaig parlar ací. Resulta sorprenent per què diuen "duc reial" en lloc de "primer duc", perquè crec que no hi ha lloc al dubte. De les conferències, en parlaré un altre dia. No vull tancar sense fer un esment d’allò que s’ha fet i està fent-se a altres dominis d’Alfons d’Aragó com a Ribagorça. Allà, el Carles Barrull, també del gremi dels historiadors, denunciava fa una mesos la desmemoria que corre per aquelles terres a propòsit del personatge que ens ocupa. Sembla que els actes s’han reduït a alguna xarrada i visita guiada al castell de Benavarri. Mals temps per a tots, sembla.
 |
| Escut d'Alfons el Vell |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada