La Vega Baja de Toledo: un jaciment de l'alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és tot un misteri en molts llocs d'Europa, i més encara en la península ibèrica. Un exemple podria ser la ciutat de Toledo que, tot i ser la capital del regne visigot i aparèixer contínuament en la documentació escrita del període, fins a 2001 era encara un misteri arqueològic, perquè no apareixien a penes restes ceràmiques del període en l'estratigrafia de la ciutat històrica. Hi havia, doncs, un cert buit entre els segles VI i IX, és a dir, un segle abans i dos després de l'arribada dels musulmans a la península. En aquell període la ciutat no havia estat abandonada del tot, però pràcticament no apareixien restes arqueològiques, amb l'única excepció d'algunes pedres decorades d'època visigòtica aprofitades en la construcció d'edificis posteriors. Se sabia, però, per la documentació escrita, que a Toledo existia un suburbium, és a dir, un barri exempt fora de les muralles, com indica el seu nom en llatí a sota de la ciutat, al que no hem d'atribuir el caràcter negatiu actual de la paraula suburbi. Doncs bé, ara se sap segur que aquest barri estava situat en la zona denominada Vega Baja, que com el seu nom indica era, des d'època medieval, una zona agrícola, una planura a sota mateixa de turó envoltat pel riu Tajo sobre el que s'assenta Toledo; que actualment és la zona d'expansió urbanística de la ciutat moderna.

Emplaçament del jaciment de la Vega Baja (perímetre oficial declarat BIC en 2008), envoltat de l'actual ciutat de Toledo, junt a la ciutat històrica emplaçada sobre el turó que envolta el Tajo

Fa temps que se sabia que en la zona agrícola de la Vega Baja hi havia restes arqueològiques, perquè n'hi havia edificis històrics reaprofitats, i les troballes fortuïtes eren contínues. De fet, ja al segle XVI un canonge de la catedral va realitzar una excavació al voltant d'una ermita, que els arquitectes de l'època van atribuir als romans, però que més probablement pertanyien a època visigoda. Amb tot, uns sondejos en l'any 2001, previs a la construcció d'un hospital i a l'organització de la urbanització de la zona, van confirmar el que ja se sabia: que aquella zona era plena de restes arqueològiques. Des de llavors s'ha dissenyat tot un projecte d'excavació en extens, que a hores d'ara ja s'ha desenvolupat en diverses campanyes des de 2004 fins a l'actualitat. Així, el jaciment de la Vega Baja de Toledo, amb les seues 40 hectàrees de superfície, porta camí d'esdevenir essencial per a conèixer molts aspectes de les ciutats en època visigòtica, i més encara de l'exercici del poder en aquest període; com també aportarà informació sobre els dos primers segles de la presència dels musulmans en època emiral.

L'expansió de la ciutat romana republicana de Toletum en la zona de Vega Baja començà en època imperial, amb la construcció del circ, el teatre, i algunes viles de gran riquesa. Amb tot, el moment de major esplendor del suburbium de Toledo va arribar en època visigòtica, perquè la monarquia no sols va decidir nomenar Toledo capital del regne, i per això en un moment determinat va decidir construir-hi els edificis del poder. De fet, és típic de moltes ciutats visigòtiques l'emplaçament en el pla d'aquesta mena de construccions, fins i tot fora de les muralles i encara que la ciutat estiga en altura. És per això que el palau reial dels reis visigots, aquests de les llargues llistes que memoritzaven els nostres pares i avis a l'escola, estava al suburbium i no a l'antiga ciutat. Com també ho estava la catedral i la zona episcopal, és a dir, el lloc en el qual es celebraren els nombrosos concilis eclesiàstics dels que parlen els documents escrits, i no en l'actual Toledo.

III Concili de Toledo (1862). Llenç de José Martí Monsó (1839-1912)

Segons han demostrat les excavacions fins ara, l'activitat constructiva principal, urbanística, impulsada per la monarquia, comença a la segona meitat del segle VI, en paral·lel a diverses actuacions urbanístiques en altres ciutats del regne visigot. En aquell moment s'intentava seguir la moda de Bizanci, l'imperi romà d'Orient, per la qual cosa cada ciutat devia comptar amb una Catedral, una església reial, i una basílica dedicada als màrtirs. Es pensa que la construcció del palau reial degué ser impulsada per Leovigild, tot i que de moment, o almenys pel que sabem a nivell de divulgació, les proves no són concloents, i potser actualment ja se sap alguna cosa més. Pel que fa a la basílica de Santa Leocàdia, sabem per la documentació escrita que la major part dels concilis es van celebrar en aquest temple del suburbium de Toledo, és a dir, a la Vega Baja. De fet, en 1956 i 1972 ja s'havien localitzat troballes que apuntaven a aquesta localització.

Deixant de banda els edificis del poder, el ben cert és que a hores d'ara allò més conegut per les excavacions són els habitatges, i més encara el disseny de la trama urbanística, profundament ortogonal, i jerarquitzat respecte a les construccions públiques. Sembla que en època visigòtica el suburbium toledà ocupa una superfície major de la que havia ocupat en època romana, i a més amb una major densitat demogràfica, cosa que indica que el suburbium tenia en aquell moment més importància que la pròpia ciutat. Les cases s'agrupen en mançanes, i els edificis giren al voltant d'un pati o espai obert central, alguns dels quals arriben a tindre una superfície de 400 m2. També és cert que en les proximitats dels edificis del poder l'espai dels carrers és més ample, i recentment s'ha excavat una gran plaça amb un sòl de còdols.

Moneda d'or del rei Ervigi, de finals del segle VII

Sobre el moment immediatament posterior a la conquesta musulmana de la península encara no se sap res. Almenys, una vegada més, a nivell de divulgació. Amb tot, sembla que els habitatges visigòtics del suburbium van estar ocupats per població musulmana fins al segle X, com testimonien les nombroses troballes numismàtiques d'època emiral. En aquell moment la zona fou definitivament abandonada perquè la ciutat emmurallada havia adquirit de nou rellevància amb el Califat, l'antic suburbium no era ja més que un raval, i els grans edificis estaven semi-destruïts des del segle IX. La recerca donarà més dades, malgrat que és evident que en tractar-se de la capital oficial dels visigots l'exercit invasor de Tariq degué assentar-se un temps al voltant de Toledo, i que la planura de la Vaga Baja és el lloc idoni. Veurem si en el futur tot apunta cap ací.

Comptat i debatut, podeu veure un resum de tot plegat amb bones imatges i entrevistes amb els arqueòlegs en els següent reportatge d'Arqueomanía, el programa que Televisió Espanyola va emetre l'any passat dedicat a l'arqueologia.

Si esteu més interessats en el tema podeu veure la pàgina web del projecte, i també aquest llibre de divulgació sobre el jaciment publicat fa pocs anys, que es pot descarregar de la mateixa pàgina. Si hi esteu interessats a nivell científic n'hi ha a la mateixa pàgina web i a la xarxa diversos articles disponibles que es poden trobar fàcilment.