Demà arranca en la ciutat extremenya d’Almendralejo la Conferencia Internacional que sota el títol Patrimonio cultural de la vid y el vino pretén analitzar la producció i el consum de vi al llarg de la història. Cal destacar, però, que la discussió no es circumscriu als llindars de la història –de la història i l’arqueologia, vull dir. En efecte, una de les línies programàtiques del congrés correspon a las ciencias de la vid i una altra, que em resulta més interessant, patrimonio y museología. Finalment, la quarta ponència pretén analitzar la vinya en Amèrica.
Pel que fa al suport institucional, cal assenyalar el compromís que ha mostrat l’Ayuntamiento d’Almendralejo. En realitat, aquest oferiment a ser la seu de la trobada respon clarament a una estratègia turística i econòmica per part de la ciutat d’Espronceda per a situar-se dins de l’escenari espanyol i internacional com a centre productiu de vi. De fet, Almendralejo compta amb l'única denominació d’origen d’Extremadura pel que fa a la producció de vins, que és, DO Ribera del Guadiana.
Al darrere de l’organització està l'Instituto de Arqueología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IAM-CSIC) i la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), amb la col·laboració de la Office International de la Vigne et le Vin (OIV). Aquesta és una institució sorgida el 1924 per a ser punt de trobada de tots els productors europeus de vi, després de la crisi que travessà el sector arran de la fil·loxera a finals del segle XIX. Es tracta, per tant, d’un organisme no vinculat amb la historiografia, almenys d’entrada. Aquests elements expliquen en bona mesura les característiques de la trobada científica. Per un costat, la diversitat de línies d’anàlisi que no es redueixen a la història. Per un altre, el predomini que dins de la secció històrica tenen els estudis dedicats a l'època antiga. I és que aquestes trobades han tingut una escassa repercussió entre el medievalisme.
En aquest sentit, malgrat que no són estranys els congressos dedicats al consum i a l’alimentació, especialment del món urbà, fa algun temps, crec, que els medievalistes no dediquen una trobada específicament a la producció, comercialització i consum de vi. Tot just fa deu anys que varen veure la llum les actes de la sessió de Flaran dedicada al vi dos anys abans amb el títol Le vigneron, la viticulture et la vinification en Europe occidentale au Moyen Age et à l'époque moderne. A Catalunya compten amb els treballs d’Emili Giralt i a l’Aragó amb els de Maria Luz Estevan Rodrigo. Al País Valencià calen encara, pense, recerques específiques i també treballs de síntesi que analitzen el vi des de tots els seus vessants. Els temps, però, manen. Caldria sumar a aquesta recerca el suport –nominal i econòmic- de la indústria vitícola valenciana, mirant de fer més pròxima la història a la societat.
De nou, sobre el congrés, en rebreu la pertinent crònica en tornar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada