Durant tot el cap de setmana passat ha tingut lloc el porrat de sant Macià a la localitat de Ròtova. En origen, els porrats eren una concentració de xicotetes parades al voltant d'un santuari el dia de la seua festa. Els productes en venda no eren més que dolços i joguines per als xiquets i per als que no ho eren tant. Per tant, la gradació i l'ordenació territorial dels punts d'intercanvi estava perfectamente establida en fires anuals d'una quinzena de dies, mercats setmanals i porrats anuals però d'un parell de dies o d'un sol dia, amb escassa importància comercial (en el sentit ample del terme).
En els últims anys, però, aquest escenari ha canviat considerablement, de manera que les tres celebracions s'han assimilitat a grans trets. Només les diferencia la durada i els recursos que l'ajuntament local hi dedica. Al darrere trobem les empreses que han fet d'aquest tipus de celebracions el seu negoci oferint un producte que poc o no res ha de veure amb el vertader caràcter de la trobada. I un bon exemple de tot açò el tenim amb l'edició del present any del porrat de sant Macià. Un porrat no és una fira medieval. No és tampoc, ni té necessitat de ser-ho, una recreació històrica. És prou amb que s'apleguen pels carrers del poble, en aquest cas, o al voltant del santuri, tot un ampli conjunt de paradetes amb llepolies, dolços i salats, però també amb xicotetes artesanies. No calen grans focs d'articifici, serà prou amb les flors de cada instant, amb el tabal i la dolçaina, sense majors necessitats.
Resulta més senzill, clar està, donar l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments a les empreses especialitzades. Si anem darrere de l'ampulositat i de les fastuositats, si necessitem fer de cada cas particular la còpia d'un model prèviament establert, aleshores si calen aquestes empreses. Però si el que volem és una millor integració i participació dels veïns, una millor singularització i, per tant, major repercussió turística, llavors no, no calen aquestes empreses.
En els últims anys, però, aquest escenari ha canviat considerablement, de manera que les tres celebracions s'han assimilitat a grans trets. Només les diferencia la durada i els recursos que l'ajuntament local hi dedica. Al darrere trobem les empreses que han fet d'aquest tipus de celebracions el seu negoci oferint un producte que poc o no res ha de veure amb el vertader caràcter de la trobada. I un bon exemple de tot açò el tenim amb l'edició del present any del porrat de sant Macià. Un porrat no és una fira medieval. No és tampoc, ni té necessitat de ser-ho, una recreació històrica. És prou amb que s'apleguen pels carrers del poble, en aquest cas, o al voltant del santuri, tot un ampli conjunt de paradetes amb llepolies, dolços i salats, però també amb xicotetes artesanies. No calen grans focs d'articifici, serà prou amb les flors de cada instant, amb el tabal i la dolçaina, sense majors necessitats.
Resulta més senzill, clar està, donar l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments a les empreses especialitzades. Si anem darrere de l'ampulositat i de les fastuositats, si necessitem fer de cada cas particular la còpia d'un model prèviament establert, aleshores si calen aquestes empreses. Però si el que volem és una millor integració i participació dels veïns, una millor singularització i, per tant, major repercussió turística, llavors no, no calen aquestes empreses.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada