Res de nou hi ha en afirmar el pes que Internet té en la nostra societat. Avui llancem una altra vegada les xarxes per a donar compte d'un nou espai web creat pels col·legues de la universitat d’Alacant anomenat Fronteras medievales. La finalitat d’aquest web no és altre que donar a conéixer els progressos i l’activitat científica del grup de recerca Redes sociales y proyección económica en una sociedad de frontera: el sur del reino de Valencia entre los siglos XIII y XV integrat per investigadors de les àrees d’història medieval, estudis àrabs i filologia llatina. Per tant, la primera característica que hauríem de considerar és la interdisciplinarietat d’aquest grup, una paraula que sovint escoltem en els discursos acadèmics o en les memòries d’investigació però que en molt poques ocasions es porta a la pràctica.
Donat l’àmbit geogràfic d’investigació, les comarques meridionals del País Valencià, on la població andalusina fou nombrosa durant tot el període medieval, la presència d'especialistes en món islàmic resulta indefugible. El web, però, també pretén ser una mena de carta de presentació del projecte d'investigació finançat pel ministeri de ciència sota el mateix nom que el grup de recerca. En aquest sentit, cada vegada més des de les instàncies burocràtiques es demana la integració de les noves tecnologies insistint de manera especial. És per això que molts grups de recerca compten ja fa molt de temps amb el seu propi espai web en distintes llengües, anglés abans que res. Al País Valencià el Grup de recerca Potestas fou un dels primers en dur a terme aquesta integració, al que hem d'afegir Valmed i ara aquest grup d'Alacant, a més de nosaltres mateixa.
Frontera amb el regne de Múrcia des de Busot
El concepte de frontera ha estat punt de discussió científica entre els historiadors especialment en el cas de la península Ibèrica, on el llastre del concepte franquista de conquesta, això és "Reconquista", és encara ben viu. És per això que cal seure a debatre què entenem per frontera. En realitat, deuríem agafar cadira perquè lligat al de frontera hi ha tota una sèrie de conceptes que demanen una profunda revisió o més bé una vertadera interiorització. Les fronteres no són només polítiques, físiques, són també socials, culturals. Així, doncs, els camps d'estudi o les perspectives d'anàlisi s'amplien i es fan més complicades.
Castell de Busot, frontera del regne de València en temps de Jaume I
2 comentaris:
Només un aclariment: el concepte de reconquista no és franquista, sinó molt anterior, associat, això sí, a l'aparició i desenvolupament historiogràfic de la identitat nacional espanyola. Ho explica molt bé García Fitz en un article recent sobre la qüestió, tot recollint les brillants reflexions de Torró i Ríos Saloma al voltant del tema. Tanmateix, acaba per bandejar-les, apostant per continuar amb l'ús del terme, en nom del "consens" i "l'operativitat".
Gràcies Vicent pel comentari. La veritat és que pretenia evitar que el debat es situara al voltant del concepte de "reconquista". Malauradament, els treballs de Torró i Ríos, en concret, i d'altres investigadors en general no han servit per convèncer de la perversitat del concepte i, per descomptat, res de "consens" i no sé fins a quin punt "operativitat". de tot això, però, ja tindrem oportunitat de parlar-ne amb el Fitz
Publica un comentari a l'entrada